Ángel Serrano: “L’empresa és un actor clau en la societat

El Director General de la Fundació Tomillo, Ángel Serrano, fa més de 40 anys que s’ha dedicat en cos i ànima a l’àmbit de l’educació en entorns vulnerables amb vocació i passió. I com ens comenta, l’empresa és clau per millorar la societat.

Per Elena Marcos

Què et va impulsar a dedicar-te al món de l’educació en entorns vulnerables?

Vaig estudiar Ciències Químiques encara que m’hagués agradat estudiar Medicina.

La meva primera intenció en acabar els estudis era dedicar-me al món de la tecnologia o del laboratori clínic però vinc d’un entorn familiar consagrat a la docència i encara que a la meva ment no estava dedicar-me a l’educació, porto més de 40 anys.

Vaig entrar al món de la docència per amor a la meva dona. Ens vam conèixer en els últims anys de carrera i per quedar-me a Madrid vaig acceptar entrar al Col·legi Pare Piquer l’any 82. No era conscient que aquesta decisió anava a transformar tant la meva vida.

A través d’aquests anys he après a gaudir d’aquesta professió amb vocació i, a poc a poc, amb passió.

La Formació Professional i la innovació educativa amb el projecte “Aules Cooperatives multitasca” al Centre Pare Piquer, en el barri de La Ventilla de Madrid, han ocupat els últims gairebé 38 anys del meu treball. I sempre amb una mirada molt especial en estar prop de la gent jove més necessitada, la que es troba en situacions de major vulnerabilitat i desigualtat, creant, imaginant i compartint amb personal educatiu i institucions, oportunitats que permetin a les i els joves somiar amb un futur digne, demostrar la seva vàlua i el seu talent, que és molt, només els falta l’oportunitat de demostrar-ho.

 

Al març de 2020 arribes a la direcció de Fundació Tomillo. Què té d’especial aquest projecte? Què feu a la fundació?

“Sempre he pensat que l’educació formal i no formal haurien de donar-se la mà, treballar juntes, acompanyar a cada jove i a les seves famílies més enllà de l’entorn escolar, més enllà de l’aula, i va sorgir aquesta possibilitat des de la Fundació Tomillo, fa gairebé tres anys.

Em va costar un munt decidir-me, 38 anys lligat a un mateix centre i una mateixa institució són tota una vida. Guardo sens dubte una experiència meravellosa, grans amics i companys amb els quals he crescut professionalment i personalment i ocupen una part privilegiada a la meva ment i el meu cor però era l’oportunitat d’intentar fer realitat aquest gran somni d’acompanyar a joves des d’una entitat social. La entitat proposa i desenvolupa programes formals i no formals, fomentant la promoció i atenció a les persones en risc d’exclusió social a través de la formació de l’ocupació, desenvolupant programes d’orientació vocacional i sociolaboral, també des de la formació professional per a joves, des dels programes d’intermediació amb empreses i d’emprenedoria, programes de seguiment de suport a l’èxit escolar, programes de desenvolupament comunitari incorporant experiències significatives des de les arts escèniques, la música, la cura de la naturalesa, l’esport i la tecnologia….en fi tot allò que crec equilibra la situació de desavantatge d’aquests joves del sud de Madrid.

L’any 2014 Tomillo va constituir, juntament amb altres entitats, la Fundació Youth Business Spain amb un compromís molt especial amb l’auto-ocupació i l’emprenedoria. Posteriorment, l’any 2016, Tomillo s’incorpora a la xarxa Espanyola d’Escoles de Segona Oportunitat que facilita a joves sense ocupació ni titulació una oportunitat personalitzada de formació i d’accés a una ocupació digna.

“A Tomillo trobo els vímets necessaris per a somiar i fer realitat una educació més justa i igualitària”.

 

És fonamental, especialment en l’àmbit de l’ensenyament, la vocació i la passió?

“Sens dubte, tres graons pels quals cal transitar, que són complementaris i jo diria que molt necessaris: la professionalitat, la vocació i la passió. Aquesta passió és la que permet mirar als i les joves d’una altra manera, des dels seus ulls, coneixent bé les seves situacions, escoltant i aprenent d’ells i elles tots els dies. Educar és aprendre a ser i aquest és el gran repte i compromís de les persones que ens dediquem a l’educació. En altres paraules es tracta d’equilibrar la ment (el coneixement), el cor (les emocions) i les mans (l’acció)”.

 

Diuen que qualsevol temps passat va ser millor. Com ha canviat l’educació en aquests 35 anys? I els nens/ nenes i la joventut?

“Són temps diferents no crec que haguem d’entrar a valorar si són millors o pitjors, simplement són diferents. Ha canviat la vida a l’aula tant en el fons com en la forma, la metodologia, els canvis profunds en la tecnologia, la forma de comunicació, les relacions amb les famílies, els espais…

Són moltes les variables que afecten l’escola i les institucions, però continuem constatant la presència d’una inequidad educativa que continua provocant grans diferències entre els i les joves pel fet de néixer en un barri o un altre o de la situació social i econòmica de les seves famílies, del seu lloc de procedència, gènere…i per tant el repte de desenvolupar accions que trenquin aquesta herència generacional de la pobresa continua sent un objectiu necessari i prioritari.

Nombrosos estudis en aquests últims anys descriuen com són els joves d’avui dia, consideren a la família com un dels valors més importants de la seva vida, per davant de les seves amistats, encara que també apunten que discuteixen més amb els seus pares que els d’anys precedents en general per motius relacionats per les feines de casa, pels estudis, pels diners, per l’hora de retir a casa i pels hàbits alimentaris. També pensen que tenen un nivell de llibertat més alt del que haurien i convençuts que els polítics no els tenen en compte. Les institucions que millor valoren són les organitzacions sense ànim de lucre especialment en el desenvolupament del voluntariat. S’autodefineixen com a consumistes, rebels i independents i molt preocupats per la imatge i una mica egoistes.

Tot això apunta a una generació sense límits en els quals hem de creure més, escoltar més i acompanyar-los en la seva formació com a agents de canvi en aquesta societat”.

 

Quins valors hem perdut i en què hem millorat?

“En general crec que una part de la joventut traça una imatge bastant positiva de si mateixa, més proactiva, més implicada o més disposada a implicar-se en la societat: qüestiona l’estat de les coses i està a favor d’un canvi de model i transformació.

Per lo contrari, i molt relacionat amb les situacions socials i econòmiques de les seves famílies, hi ha un gran nombre de joves desencantats de la societat en general, la falta d’oportunitats, de possibilitats d’ocupació de llarga durada amb gran desmotivació en general i falta de creure en si mateixos i en les seves possibilitats i és aquí on està la nostra tasca: en aquest acolliment, orientació, acompanyament i seguiment per a empoderar-los perquè creen en si mateixos i que vegin que poden aconseguir allò que es proposin.

Les històries de vida tan increïbles que trobem en el camí ens fer tenir esperança en un món millor, més just i solidari de la mà d’aquests joves”.

 

Cada vegada es qüestiona més al professor a les aules. Com aconseguir aquesta atenció, com “enamorar“ als alumnes perquè tinguin aquesta set per aprendre, sobretot quan es tracta de nens i joves que provenen d’entorns més complexos i problemàtics on les necessitats són apressants?

“No és fàcil aconseguir aquesta atenció i que aquesta sigui constant, però apuntaria algunes qualitats que ajuden a aquest enamorament o aquesta manera d’enganxar i acompanyar als joves en el seu camí per trobar “què vull ser i sobretot qui i com vull ser”.

Hem parlat abans d’una cosa fonamental, això que anomenem sentir passió per l’educació que es tradueix a gaudir del nostre treball i transmetre aquesta passió a cada jove amb qui ens relacionem.

D’altra banda és important ser conscients que cada jove és diferent i, per tant, aprèn de manera diferent i té motivacions i interessos diferents… És imprescindible buscar eines i camins variats que permetin l’atenció de la diversitat de l’aula.

Crec que hi ha algunes reflexions que han de ser presents a la nostra pràctica docent, com per exemple preguntar-nos a qui li faig classe cada dia a la meva aula? Crec que la solució és la codocencia, treballar junts amb altres companys/as compartir els temps d’aula amb altres educadors que faci possible que puguem atendre a tots i cadascun dels alumnes de l’aula i podem junts reflexionar sobre el tipus de jove en el qual crec i que ens ajudi a preguntar-nos què he de fer perquè això sigui possible o no estic fent per a aconseguir-ho.

Si desitjo que els joves siguin creatius, cooperatius, empàtics i emprenedors hauré de pensar quant de creatiu o empàtic soc jo amb ells. La capacitat d’escolta i l’exemple són imprescindibles. Crec que alguna cosa que valoren molt és la proximitat i sobretot saber que ets aquí per al que necessitin, reconèixer el seu treball i els seus èxits, per petits que siguin, es tradueix en confiança i ganes de seguir endavant. I molt afecte i paciència”.

 

La bretxa digital s’ha fet més gran amb la Covid i la crisi, amb un enorme impacte en els col·lectius més vulnerables. A tu et va tocar de ple aquesta enorme bretxa digital només arribar a la Fundació Tomillo. Com vau salvar la situació perquè continuessin rebent les seves classes i no perdessin tot el que havien après? (falta d’ordinadors, espais mínims, i cases on no hi ha wifi, etc)?

“L’inici va ser terrible, sempre hem parlat de la bretxa tecnològica associada a les poblacions amb menys recursos, però això va ser una apagada digital en tota regla. Ells i les seves famílies van quedar totalment desapareguts, moltes famílies van deixar de seguida d’ingressar diners a casa, es van quedar sense els seus treballs precaris, van deixar de pagar els rebuts de telèfon, perdent la connexió a internet… Es van quedar totalment a les fosques. A més, es van començar a generar problemes de relació a les cases de convivència en llocs molt petits, sense pautes, famílies moltes monomarentals amb gran necessitat i tots els serveis socials col·lapsats. Crec que les entitats socials han realitzat una labor impressionant i crucial en aquest període.

Les nostres primeres accions van ser d’atenció assistencial, contactar amb ells per totes les vies possibles, fins i tot visitant amb el risc que això comportava, portant menjar, estris de neteja i també accés a “dades”, que ens permetés encendre una mica de llum en aquesta gran foscor digital. Les ajudes d’empreses, persones voluntàries i personals van estar a l’altura de la necessitat i vam aconseguim connectar amb més del 85% d’aquests joves i famílies en un temps rècord.

A continuació, vam emprendre des del fons solidari de la fundació i amb l’ajuda de particulars i empreses la digitalització bàsica dels més de 200 educadors de Tomillo i als més de 1800 joves i famílies. Vam recollir targetes de dades, mòbils, tauletes i ordinadors en funció de l’edat dels joves i de les situacions de les famílies. A més, vam iniciar el disseny i adaptació en digital de les intervencions tant formals com no formals.

Vam formar als educadors i després a menors, joves i famílies perquè ningú se sentís exclòs i aconseguir que no abandonessin els estudis i seguissin enganxats, complissin amb les tasques i que les famílies poguessin resoldre les dificultats de relació a casa així com respondre a aquesta crida de “què faig amb els meus fills tant de temps”? Des de la formació reglada en Formació Professional es van construir uns kits individuals amb el material bàsic d’electricitat, informàtica i hostaleria perquè fessin les seves pràctiques a casa, es van desenvolupar molts vídeos de suport i tots i totes vam aprendre molts en aquesta situació tan difícil i inimaginable,

Estem molt contents amb el treball que han desenvolupat tots els professionals de la Fundació i de la implicació de l’alumnat i les seves famílies. En aquest mateix mes de juny de 2020 planifiquem una escola d’estiu en línia amb molta participació i sobretot iniciem un setembre amb la majoria de l’alumnat enganxat als programes tant formals com no formals”.

 

Durant tots aquests anys has promogut la innovació educativa i la transformació social al servei de menors i joves, en la seva majoria procedents d’entorns diversos i desfavorits. Hi ha xifres i estudis que demostrin que la innovació educativa aconsegueix que tinguin més oportunitats i que l’aprenentatge és més efectiu i àgil?

“Clar, hi ha dades i sobretot exemples de bones pràctiques de centres educatius i institucions socials que posen de manifest que una escola diferent és possible, i que el sector social va més enllà de l’assistencial. L’exemple en aquests mesos de pandèmia ho corrobora.

Apuntaria un factor fonamental que coincideix en tots aquests casos, és el valor del factor socioemocional que porta l’acompanyament directe amb les persones i les seves situacions, a vegades tan complicades i injustes, estar a prop en els moments més durs.

 

És imprescindible que considerem com a urgent incorporar en l’educació i formació en general l’adquisició de coneixements i habilitats socioemocionals, com l’autoregulació, resiliència i pensament crític, perquè sentin les bases per a un futur més saludable.

 

Quin ha estat el projecte innovador que més impacte ha tingut/el teu preferit?

“He tingut la sort de treballar i conèixer projectes i programes increïbles, motivadors i amb un impacte espectacular per als joves, els seus educadors, famílies i entorn.

Per exemple, ara en Fundació Tomillo els programes que s’estan desenvolupant tant en la Formació Professional de Grau Bàsic i Mitjà (Itinerari+) o en els programes d’Oportunitat al Talent o d’Arts Escèniques i de Suport a l’Èxit Escolar, comencen a lligar aquesta integració en la intervenció social i educativa en això que hem denominat a l’inici d’aquesta entrevista que uneix el formal, no formal i informal.

Llegint la teva trajectòria veig que també has col·laborat amb YMCA. Jo escrivia per a la revista a Espanya i vaig tenir ocasió d’entrevistar a Dominique Lapierre, sent estudiant de Periodisme. El títol de la meva entrevista va ser “La Veu dels homes sense veu”. Vam parlar de la seva relació amb l’Índia i de com donar visibilitat sobre què va passar i donar VEU als que sembla que no comptin en el món, l’Univers escolta i es produeixen canvis. Em va dir “Elena, a les barraques de l’Índia viuen autèntics herois”.

 

Són herois anònims molts dels nois i noies amb els que col·laboreu?

“Són, juntament amb els seus educadors, els grans herois i protagonistes d’aquesta entrevista. Són el millor que tenim i per descomptat la raó de l’existència d’aquesta Fundació.

Són moltes les històries de vida i superació que posen en valor la nostra feina i que anima a veure que aquest és el camí a seguir. És el que ens fa sentir que estem on hem d’estar i el que ens genera cada dia tornar cada matí amb un somriure, alegria i il·lusió per a seguir endavant.

Us animo que mireu aquest vídeo de youtube perquè vegeu com expressen aquesta experiència els propis joves. Sens dubte val la pena”.

 

Com poden les empreses millorar la Societat i generar impactes positius?

(Aliança Digital Talent inclusiu, altres accions que impulseu…)

“Davant reptes socials tan urgents com són l’educació, el fracàs escolar primerenc, la desocupació, la pobresa…. l’empresa és sens dubte un actor clau.

Tal com s’analitza en l’últim informe de la Fundació SERES sobre “L’Empresa i els nous reptes socials” : “El sector empresarial, conscient d’aquestes situacions està unint esforços per a pal·liar les conseqüències de la situació social actual mitjançant el desenvolupament d’una sèrie d’accions dirigides a les persones més vulnerables.

Aquestes accions s’han de treballar en col·laboració per a aprofitar al màxim les sinergies amb el sector públic –especialment-, les altres empreses i les entitats del tercer sector social.

Des de Tomillo i en col·laboració amb Factoria F5 estem alineats amb aquest estudi i aquestes reflexions pel que al febrer de 2022 vam posar en marxa una Aliança entre Entitats Socials i Empreses Públiques que permeti generar accions amb impacte positiu i directe especialment als sectors més vulnerables.

Així va sorgir l’Aliança per al Talent Digital Inclusiu, una xarxa que neix amb l’objectiu de formar en 10 anys a 50.000 persones en situació de vulnerabilitat en el camp de la tecnologia, una àrea on existeixen oportunitats laborals i on la bretxa encara és, avui dia, molt marcada.

El nostre compromís és rotund: posar a l’abast de les persones en situació de vulnerabilitat, amb especial atenció a la bretxa de gènere, el desenvolupament de competències digitals, a través de programes formatius de qualitat adaptats a les necessitats d’aquest col·lectiu.

La col·laboració sistemàtica entre empreses tecnològiques, administració pública i entitats socials i educatives permet ampliar les oportunitats formatives i laborals per a joves d’aquest perfil.

La lluita contra la “bretxa digital” està en el centre d’aquesta aliança que busca que la revolució digital sigui més justa, inclusiva i sostenible. És un desafiament de primera magnitud, a nivell mundial i europeu que també exigeix una resposta a nivell territorial.

Madrid és la primera ciutat tecnològica a Espanya i consegüentment absorbeix gairebé la meitat de les ocupacions tecnològiques i això significa oportunitats perquè persones sense coneixements tecnològics previs, puguin orientar les seves vides dins d’un sector enormement dinàmic i ple de possibilitats de desenvolupament i creixement professional.

Des de l’Aliança convidem a empreses, administracions públiques i entitats socials a sumar-se a gran iniciativa. Ànim.

 

A Trentia estem molt orgullosos de formar part, tant a Madrid com a Barcelona, de l’Aliança per al Talent Digital Inclusiu, aquest Talent ocult júnior techie que només necessita una oportunitat per a demostrar, després de rebre formació tecnològica, del que és capaç.

L’educació alimenta l’ànima i ens dona ales per a volar alt. Un bon educador i formador inspira.

Sens dubte l’Educació és l’arma més poderosa per a canviar el món. Gràcies Ángel Serrano a tu i al gran equip de Fundació Tomillo per la vostra important tasca, amb petjada i impacte social, construint el futur!