Aprender a aprender

Aprendre a aprendre

“La neurociencia es, por mucho, la rama más excitante de la ciencia, porque el cerebro es el objeto más fascinante del universo. Cada cerebro humano es diferente, el cerebro hace a cada ser humano único y define quién es”.
Stanley B. Prusiner (Premi Nobel de Medicina, 1997)

El cervell, tal com el coneixem avui, és el resultat de 2,5 milions d’anys d’evolució humana, des dels primers homínids fins a l’actual Homo Sapiens.

Malgrat tota la informació que la Neurologia ha aconseguit recaptar en els últims anys (especialment, gràcies als avenços de la Tecnologia), el cervell humà segueix sent tot un misteri.

Les tecnologies d’imatge mostren que l’activitat és intensa, fins i tot quan dormim.

Si hem de destacar la part més evolucionada del nostre cervell, l’escorça prefrontal, és el reflex més sofisticat de la nostra evolució.

El cervell 🧠 necessita estímuls, emocions, i aquí és on apareix la dopamina, que ens ajuda a aprendre, a relacionar-nos amb altres humans. No podem ni hem d’aprendre només ficant dades de memòria.

Som “animals socials“, necessitem relacionar-nos amb els altres i interactuar.

Ara més que mai és important l’especialització, diferenciar-nos, evolucionar, reaprendre, aprendre a aprendre, o desaprendre el que sabíem, perquè el món en el qual anem a treballar i el model de treball seran molt diferents.

Alguna cosa en el que som bons els éssers humans davant les màquines és a l’hora de creuar dades diferents, experiències, aprenentatges, anar més enllà, a utilitzar el pensament crític, que ens porta a fer no el que es deu, sinó alguna cosa fora del comú, el que comporta grans avenços, sovint els canvis significatius que s’han produït en les revolucions industrials procedeixen d’un pensament crític i lateral. Aquestes diferències ens faran tenir un valor afegit en el món laboral. No hem de tenir por de les màquines, sinó tot el contrari, veure-les com un suport per realitzar tasques repetitives i rebre ordres concretes, però quan cal improvisar, aquí és on som bons els humans; creant, programant, emocionant ….

Les persones que considerem genis no ho són perquè fossin bons en una sola cosa, sinó perquè van barrejar coses diferents, per exemple Darwin en afegir al còctel Economia + Geografia + Biologia.

Ens han educat en un model d’aprenentatge competitiu, on es dóna molta importància a les notes, de manera que els alumnes són de vegades persones desconnectades que competeixen entre si.

És cert que cada vegada s’estan introduint nous models de treball col·laboratiu i cooperatiu en l’àmbit escolar i a la Universitat, però encara es continua fent un sistema d’ensenyament basat en la memòria, les notes i la competència. Aquest no és el camí.

El sistema no ha de ser rígid. Ha de ser flexible i entendre que hi ha diferents estils d’aprenentatge i cada un de nosaltres som bons en un: uns en el camp de les emocions i la creativitat; altres en la teoria, els llibres i el maneig de la memòria; observant el que passa al nostre voltant; i els últims fent “coses” al món real.

Ja no cal estar presencialment en una aula per rebre un ensenyament de qualitat, compartir coneixements i generar debats de nivell.

La Formació cada vegada disposa d’una oferta de major nivell i diferenciada, amb una qualitat com si fos presencial, com el model VirtualClass de Trentia Learning.

Aquests temps de crisi a causa de la Covid19, ens han ajudat a veure més clar que el treball i l’aprenentatge poden donar-se des d’entorns múltiples sempre que es disposi de les eines, la Tecnologia i la seguretat adequades per accedir a la informació i es tingui un model de treball cooperatiu, un equip cohesionat i un pla ben dissenyat, on la Tecnologia cobra un paper fonamental i és una magnífica aliada.

Les plataformes sens dubte ajuden. A Trentia treballem amb Teams, en el dia a dia amb els nostres equips, però cal tenir una autèntica Cultura Organitzacional de col·laboració i cooperació, que es trasllada a la forma de treballar amb el client i també en la nostra forma d’impartir formació, des de Trentia Learning.

Com deia el psicòleg David Kolb, el model d’aprenentatge va ser plantejat per primera vegada el 1984, hi ha diferents estils d’aprenentatge però la clau està en el fet que ens complementem. Els equips que compten amb diversitat de talents i estils d’aprenentatge són molt més eficients.

Sens dubte, estem “dissenyats” per ajudar-nos.

Potser el procés d’aprenentatge sigui en realitat molt més complex que la teoria que Kolb suggereix. És cert que no reconeix plenament com les diferents experiències i cultures poden afectar el procés d’aprenentatge. Però la veritat és que com ha dit Doris Lessing “Això és l’aprenentatge. Entendre de sobte una cosa que sempre has entès, però d’una manera nova”. Aprendre a aprendre.