Avui entrevistem a… Abraham Boj, un Trentia Lover original i autèntic.

Avui entrevistem a… Abraham Boj, un Trentia Lover original i autèntic.

El millor de Trentia és l’equip humà, tant els companys de treball als quals considero els meus amics fins als líders de l’organització, que també són per a mi, persones amb grans valors als quals aprecio més enllà de l’àmbit professional”.

Per Elena Marcos.

Aquesta és una entrevista que tenia moltes ganes de fer perquè Abraham Boj és un company genial i una d’aquestes persones que com més coneixes, més vols conèixer i més aprens d’ell. Escoltar-lo és un plaer.

Abraham és culte, apassionat, una espècie d’erudit amb un punt peculiar que el fa ser encara més interessant.

Bona gent, gent bona i un magnífic representant dels valors dels #camaleonsdigitals de Trentia: ell parla de compromís, jo afegeixo humilitat, respecte a totes les persones i bona dosi d’afecte en les coses que fa.

 

Íntim i personal

Família, treball, Salut: Si haguessis de posar en ordre d’importància a aquestes tres paraules com ho faries?

A.B. “Crec que la salut és fonamental, si un no està bé no pot fer feliç als altres, a més, els pot causar pesar, així que per a mi el primer és la Salut, després la família, no només la de sang, sinó aquells que estan en el meu nucli, que realment saben com sóc i finalment el treball.

El treball és important perquè és la nostra auto-realització a la vida, treballem moltes hores de la nostra existència, però no és de les coses IMPORTANTS amb majúscula. Al final viure i ser feliç és molt més important que tenir una gran feina, només cal veure el programa aquest de Españoles por el mundo que molts eren enginyers de prestigi o magnats i ho han deixat tot per a anar a viure a les Illes Galápagos”.

 

Què és l’amistat per a tu? i l’amor? (en qualsevol de les seves accepcions, tria la que vulguis).

A.B. “L’amistat és en part un tipus d’amor, una parella ha de ser sens dubte el teu amic sinó vas molt malament (o això opino jo). Al final suposo que el que diferencia una “parella” d’un “amic” és la part més passional, aquesta necessitat més física de contacte que un té amb la seva parella. Per a mi qualsevol tipus d’amor es basa en la confiança i l’acceptació, confiem en les persones que volem i acceptem les seves manies.

Hi ha una frase molt bona de Jorge Bucay amb la qual estic molt d’acord que diu així: “Estimar significa deixar espai suficient a la persona perquè sigui com és, no com volem que sigui”.

 

A què li té por l’Abraham?

 A.B. “A la mort, al final…a l’oblit, a desaparèixer. Suposo que és una por primigènia que tot i que em faci por és inevitable.

De la mateixa manera, quan penso molt en la mort, em torno més eixelebrat, menys responsable, deixo enrere la seguretat de l’estable i la rutina per a anar cap als meus somnis, perquè si la fi és inevitable Què podem perdre?”

 

Et consideres una persona afortunada?

A.B. “Sí, malgrat totes les meves coses soc feliç un % molt elevat del temps, potser no una Felicitat EN MAJÚSCULAS, però si és felicitat, encara que sigui en minúscula i em sento afortunat”.

 

Hobbies/ aficions/ passions

Abraham BojAbraham Boj

Què és el que més t’agrada fer en el teu temps lliure?

A.B. “Pinto miniatures de soldats medievals i futuristes, faig manualitats, jocs d’ordinador, toco el piano i l’harmònica… tinc les meves aficions, com tots.

També a vegades, no faig absolutament res.

M’agrada asseure’m al sol com una sargantana i estar una estona recarregant-me com Superman (per a qui no ho sàpiga, Superman obté tots els seus poders del sol)”.

 

 

 

Que són els llibres per a tu?

A.B.  “Aquí diferenciaria ´Tipus de Llibres´:

Els narratius són vies d’escapament, portes a mons diferents als que poder anar sense el risc intrínsec de viure aquestes vides.

Els tècnics són de coneixement i consegüentment transmeten aquest i canvien la nostra manera de percebre les coses.

I després estan els de poesia que és la porta al meu jo interior, d’un poeta, a allò que sento”.

Si haguessis de triar tres, quins serien?

A.B. “Atès que són tres i he parlat de tres tipus de llibres, diré un de cada tipus:

  • Narratiu: La Morada de R.A. Salvatore (primer llibre en les novel·les de Drizzt Do’Urden).
  • Tècnic: Saber veure l’arquitectura de Bruno Zevi (va canviar la meva visió del món que m’envolta).
  • Poemes: Rimas de Bécquer (el meu llibre de capçalera).

Llegir és una espècie de comunió amb un mateix, una aventura, un plaer”.

 

Quin és el teu gènere favorit?

A.B. “La fantasia, hi ha uns altres que m’atreuen, però si només haig de triar un, la fantasia sens dubte és l’el meu gènere. Jo seria dels que si pogués marxar a Narnia o al país de Nunca Jamás no tornaria mai jeje”.

 

Què significa la poesia per a tu?

A.B “Com he dit abans quan em referia als llibres, per a mi són la porta als sentiments, en aquest cas del poeta.

Sempre dic que la poesia és com la música, només que la música és més universal, i a la poesia un ha d’entendre l’idioma de l’autor i deixar que les paraules entrin a la seva ànima…cosa que la música fa automàticament, sense importar nacionalitats ni races (fins i tot els animals senten la música).

Així i tot, la poesia si s’entén és summament bella, i no parlo sol de la poesia escrita, també hi ha poesia cantada com el rap que té un gran missatge (a tots aquells que no em creguin, escolteu In memoriam de Nach i després em dieu)”.

 

Què t’apassiona?

Abraham BojA.B. “M’apassiona el teatre. M’hauria agradat ser actor. La música també m’agrada molt i també m’agrada molt la història i els temes arqueològics.

Tot i així, posseeixo una enorme curiositat. Si algú em parla amb passió sobre alguna cosa, sigui el tema que sigui, acabo motivant-me a aprendre més d’això i a investigar-ho. Diria que vibro energèticament amb les passions dels altres i puc fer-les meves.”

 

Màgia/ fantasia

Abraham BojSi tinguessis súper poders, quins t’agradaria tenir?

A.B. “Aquesta resposta la sap qualsevol que em conegui…el Poder Còsmic.

Per a aquelles persones que no sàpiguen que és això, és el poder del mateix Univers, amb aquest super poder no has de menjar per viure, ni prendre aigua ni respirar. T’alimentes de la pròpia energia de l’univers. Pots curar qualsevol mal als altres o curar-te a tu mateix, pot transmutar la matèria en qualsevol dels seus elements, ni el fred més extrem de l’espai, més profund, ni la calor més intensa de la major estrella poden fer-te mal i el més important, tens la capacitat de viatjar per l’espai més veloç que la més ràpida de les naus, i arribar fins al final de l’univers i més enllà.

Així doncs, el Poder Còsmic és com el Paquet Premium dels superpoders?‍♂️”

 

¿Crees en la Magia? ¿En lo oculto?

A.B. “Si crec en la Màgia, en l’ocult i en què hi ha més del que veiem, encara que no puc provar-ho o mesurar-ho.

Podria explicar experiències i coses que he viscut, però crec que aquest punt és una cosa que cada individu ha d’experimentar per si mateix”.

 

Quin somni t’agradaria complir?

A.B. “Ser actor i sortir en alguna sèrie de televisió. També m’agradaria poder anar a altres mons i planetes, però això és molt més difícil per a la raça humana almenys de moment.”.

 

Treballo/ Tecnologia

Què és per a tu la Tecnologia?

A.B. “Per a mi la Tecnologia és la “Màgia” del nostre món, gràcies a ella podem comunicar-nos amb gent que està a milers de quilòmetres, podem veure com és Hong Kong sense agafar un avió i podem fins i tot visitar amb realitat virtual el British Museum. És una cosa fascinant sens dubte i per això vaig voler formar part”.

 

Què et va portar a treballar en el món del desenvolupament?

A.B. “Van ser una sèrie de circumstàncies, caramboles d’esdeveniments…destí, potser. Tot i així, sempre he tingut una vena artística i una altra científica, per això vaig començar a fer Arquitectura fa molt temps i per això crec que acabi sent desenvolupador.

El desenvolupament té una part visual, una part útil i una consistència en les seves formes que guarda algunes similituds amb els principis de l’arquitectura que va esmentar Marco Vitruvi; Firmitas, Utilitas i Venustas. Potser per això i pel meu afany d’aprendre no ha estat complicat per a mi reciclar-me i ser ara desenvolupador”.

 

Què és el que més t’agrada del teu treball? I de Trentia?

Abraham BojA.B. “Del meu treball m’agrada la creació, resoldre problemes, sobreposar-me a les dificultats i l’aprenentatge continu que això representa.Trentia

Com m’agrada dir, gràcies a tècnics com jo les coses funcionen, i això és el meu orgull, saber que aquesta aplicació o aquella web funciona bé gràcies a la meva dedicació i esforç i al dels meus companys.

D’altra banda, per a mi el millor de Trentia és l’equip humà, tant els companys de treball als quals considero els meus amics fins als líders de l’organització, que també són per a mi, persones amb grans valors als quals aprecio més enllà de l’àmbit professional.

Per a mi Trentia és com una família, no em malentengueu, sé que és una empresa i que hem de donar resultats, però també sé que si ensopego o caic m’ajudaran a aixecar-me i segons el meu punt de vista, això és bonic”.

 

Explica’ns una anècdota que hagis viscut a Trentia:

A.B. ““Una vegada realitzant una prova per a un client en un aplicatiu d’incidències estava aquell dia inspirat així que no sé perquè en comptes de posar un simple TEST a les descripcions, vaig narrar un incident greu imputant totes les coses com un cas real (a la meva ment era bona idea per a provar així introduint lletres amb accents, textos llargs… números on tocava, etc). Pensava que estava tot en mode test i que no li arribaria a ningú més que a mi la incidència, però no ho estava al 100%, hi havia una llista de distribució amb els correus dels dirigents de l’organització que no vaig detectar, així que li va arrribar al client la incidència…podeu suposar les conseqüències perquè van cridar a Trentia ipso facto.

Malgrat l’ocorregut i la tensió inicial, en veure’s que era un test i que no era real, tot va acabar sense més conseqüències, però en aquella ocasió, em vaig prometre que mai més ompliria els formularis amb casos reals, és millor posar TEST ben gran sinó us pot passar com a mi i que es lie un follón, jajaja ?”.

 

Amb quin valor de Trentia t’identifiques més? (resiliència, humilitat, passió, compromís, etc).

Compromís… potser no sóc el millor dels programadors, però si m’haig de quedar un dia o esforçar-me més per a treure treball endavant ho faig. Soc molt compromès”.

 

Societat/ Valors

Com creus que podem contribuir des de la nostra parcel·la cada persona, en el teu cas tu, a fer del món un lloc millor?

A.B. “Jo crec que no es pot canviar als altres, però si podem influir en l’entorn.

Per a canviar als que ens envolten, primer hem d’estar bé amb nosaltres mateixos. Som el nostre temple i hem de quedar-nos. Una cop un és feliç amb si mateix i és positiu, la resta ve per inèrcia. És a dir, no s’han de fer grans coses per a millorar l’entorn, només canviar nosaltres, fer clic mental i transmetre positivitat i llum, d’aquesta manera, tot el nostre entorn canviarà a millor i tot fluirà sense tensions ni mals rotllos.

Si tots els éssers humans féssim això, el món aniria molt millor”.

 

Què és el que més valores de les persones?

A.B. “La companyia, el respecte i sobretot que sàpiguen escoltar sense jutjar, que comentin sense criticar. L’empatia és clau.

També m’agrada la gent que té màgia, que sap volar. Que no es queda amb el que hi ha, sinó que mira més enllà i té inquietuds, passions, somnis…”

 

Quins valors et defineixen?

A.B. “Crec que soc un boig somiador, idealista en molts aspectes i apassionat.

Els meus valors són el respecte, la confiança i l’amor, però per sobre de tot el bé i la bondat, malgrat que a vegades m’equivoco, sempre intento millorar per a ser millor persona i aprendre dels meus errors”.

 

Què creus que hem perdut com a Societat i hem de recuperar?

A.B. “La humanitat, la proximitat, el conèixer i saber qui viu al nostre costat.

Les ciutats d’avui dia són eixams de solitaris, ramats d’autistes… tenim tanta por al fet que ens enganyin, robin o ens facin coses dolentes els desconeguts, que ni ens parem a interaccionar i a conèixer, a veure més enllà de només viure en una casa, en una ciutat i ser part de la seva comunitat, de la seva gent.

Crec que la societat no fomenta la unió, només fomenta la competitivitat i la individualitat i això és una pena tremenda”.

 

En que hem millorat?

A.B. “Crec que hem millorat en moltes coses, en la vida i la salut, les primeres. Una sanitat pública és una cosa impensable fins i tot per a països molt avançats i és una cosa de la qual hem d’estar contents i orgullosos.

També és important destacar, l’avanç en el Respecte cap a la dona, primer perque mereix ser igual a l’home i que durant molts segles ha estat oprimida però també cap als diferents o singulars, les minories, ja sigui per raça, per inclinació sexual… tots som humans i hem de tractar-nos amb respecte.

No negaré que encara s’ha d’avançar molt en aquest tema, però si ho comparem amb l’edat mitjana o amb una tribu primitiva de les amazones hem millorat molt, i això és una cosa que hem de valorar també. Només cal mirar enrere i veure com vivia un humil treballador per a veure el que hem aconseguit en drets i nivell de vida. S’ha de fer crítica constructiva de les coses dolentes sí, però també valorar i donar gràcies per la societat que tenim”.

 

Com a final, dona’m tres paraules que et defineixin i una frase de tancament que et representi.

A.B. “Intens, somiador i exageradament dramàtic a vegades.

Em desmarcaré doncs dels meus poetes més pròxims i diré una frase final de Nietzsche que em defineix molt bé, en el meu jo més profund:

“Sens dubte soc jo un bosc i una nit d’arbres foscos: no obstant això, qui no tingui por de la meva foscor trobarà també talussos de roses sota els meus xiprers.” (Friedrich Nietzsche)