Avui entrevistem a Cristina Alcantarilla, la nostra primera #TrentiaLovers
Per Elena Marcos
Cristina és Llicenciada en Informàtica de Gestió i actualment treballa com a Administradora de Sistemes en un important grup editorial.
És una enamorada de la muntanya, de fet va conèixer al seu marit, que és Teleco, en el club de muntanya en el qual tots dos són socis, Club de Montaña Pegaso. A més tenen un blog junts sobre Tecnologia i Educació que s’anomena “Papis en xarxa” molt recomanable, encara que no alimenten el blog tot el que voldrien per falta de temps.
Li encanta el disseny de producte i algun dia acabarà aquesta especialització que va iniciar a l’Escola Superior de Disseny de València.
Quan Cristina va començar la carrera només hi havia 3 noies a la classe. Ha passat el temps volant, la veritat és que cada vegada hi ha més dones en carreres Stem, però és necessari impulsar aquest tipus de vocacions perquè les dones aporten capacitats diferents i saben generar noves sinergies.
A Cristina li agrada l’art de sempre, Belles arts podia haver estat i no va ser. Li agradava també Òptica i especialment Informàtica, i es va decantar finalment per l’última, perquè li va semblar que era apassionant i amb molt de futur. No sé equivocava.
La carrera no va estar exempta de dificultats, però com diu Cristina “l’actitud ho és tot“. Va ser una etapa intensa que recorda amb afecte.
- Quant temps portes treballant en Trentia?
2 anys i 7 mesos i estic encantada!
- Com va ser el teu primer contacte i per què ens vas triar?
Estava buscant millorar les condicions de treball per a conciliar i tenir major qualitat en tots el sentits. Vaig veure un anunci i em vaig inscriure. Em va contactar ràpidament Xavi Gómez Moreira i em va agradar el projecte que m’oferien, de fet em va encantar tota la informació que em va donar i les condicions. Tal com m’ho va plantejar Trentia, va ser real. I eren estupendes. Era un canvi en tots els sentits a millor.
L’entrevista personal em va confirmar el que ja havia vist en l’entrevista telefònica.Després també em va trucar María Barragán, Directora de TTT, amb la qual tinc contacte freqüent, no sols quan m’anaven a contractar sinó durant tot aquest temps.
El projecte sonava com el treball perfecte i de moment estic súper contenta i que segueixi així.
- Com és l’ambient de treball del teu projecte?
L’ambient de treball és molt bo, gent compromesa.
Hi ha un aprenentatge continu i constant i això és molt important per a mi perquè sento que evoluciono. Si fas el mateix, acaba sent tediós. En el meu cas és súper dinàmic.
Cal fer cursos, veure avanços en el que fas, perquè sinó et quedes obsolet.
És necessari renovar-se, provar coses noves, veure si estàs optimitzant temps i costos.
- Que ha suposat el teletreball?
El teletreball està funcionant fenomenal. Sobretot la part d’Infraestructura IT que el que necessita és una bona connexió, programes robustos, seguretat en les aplicacions, una bona comunicació i això es pot fer genial en línia.
- Que és per a tu la conciliació?
Hauríem de poder fer tot, balancejat de manera satisfactòria.
Ara amb la Pandèmia el que estem fent tots en general no és conciliar, és sobreviure com podem a una situació molt compleja, la conciliació és poder dedicar-te als teus quan et necessitin, i teletrabajar quan calgui i no sacrificar per exemple l’actuació de nadal dels nostres fills. És fantàstic poder anar a aquest esdeveniment important sense sentir que és un problema el fet que vagis però per descomptat, compensant després aquestes hores i aquest treball perquè es realitzi igualment, amb la mateixa qualitat en altres horaris.La corresponsabilitat en la llar és molt important per a poder conciliar perquè tancats a casa si un té més càrrega a un altre, sobretot ara, impacta en el treball. Per això és important l’educació en igualtat de veritat, de l’autèntica, on les tasques es reparteixin de manera igualitària i no la frase de “si, la meva parella m’ajuda, col·labora”. La llar és cosa de dues, els fills són de dos, encara que hi haurà persones amb major dificultat si són famílies monoparentals i s’han de fer càrrec sols, soles, dels fills.
Tots estem en el mateix vaixell i molts en la mateixa situació i amb la mateixa necessitat de conciliar, homes i dones i més amb la Pandèmia, aquesta és una situació tremendament complicada.
- És important ser flexibles? Des de tots els angles: empresa, treballador,
Ara més que mai cal ser flexibles com a joncs.Quan vaig dir que estava embarassada de la meva segona filla, em van felicitar, es van preocupar per ella i tot va ser fantàstic.
Només canvien les circumstàncies. Una bona professional quan és mare, és un plus que hauria de ser reconegut com a positiu en un currículum, perquè ha de fer malabars i mantenir l’equilibri i això et fa ser més hàbil a l’hora de gestionar el temps i optimitzar-lo, manejar conflictes i saber que és l’important, tot això es pot emportar al terreny professional.
Actualment tinc reducció de jornada i acabo a les 14.00 pm però encara així estic pendent de tot, tinc el teams que miro també a la tarda, correu que no deixo de veure perquè hi ha companys darrere que acaben a les 17.30 pm i cal pensar en l’equip i en el bé comú i donar-nos suport.
Al final sempre hi ha un camí, sempre hi ha maneres de solucionar les coses quan hi ha bona voluntat.
“La conciliació garanteix l’estabilitat de la família i, per tant, de la Societat encara que és important parlar de conciliació en totes les esferes, no sols respecte a l’empresa”.
Ens ha encantat conèixer millor i entrevistar a la nostra primera #TrentiaLovers, Cristina Alcantarilla, una clara representant dels #camaleonesdigitales de Trentia: adaptació, resiliència, entusiasme, Tecnologia i Talent units.
