Avui entrevistem a…. David Roldán Martínez, expert i divulgador en Tecnologia.
Per Elena Marcos
Les Xarxes Socials, en aquest cas LinkedIn, ens obren la possibilitat de conèixer a persones expertes en determinats àmbits del nostre sector o altres i a adquirir nous coneixements.
Després d’intercanviar diversos comentaris sobre temes de formació, acordem fer aquesta entrevista a David Roldán per a parlar de formació en línia i plataformes de formació.
David és especialista en Tecnologia, divulgador i expert en estratègies digitals en el núvol amb més de 20 anys d’experiència en el sector IT. Ha publicat més de 20 llibres a més d’articles en revistes especialitzades i ponències en congressos nacionals i internacionals.
Deia Albert Einstein que mai consideris l’estudi una obligació, sinó com l’oportunitat de penetrar en el bell i meravellós món del saber.
Vivim en un món que canvia de manera veloç, en un entorn VUCA, complex, on la learnability, l’aprendre a aprendre serà fonamental i en aquest punt la Formación ocupa un lloc rellevant, més encara en les actuals circumstàncies a causa de la Pandèmia, on la formació en remot és la reina.
Què opines sobre la formació en línia?
Vagi per davant que no crec en la validesa absoluta de cap mena de receptes. I ho dic a pesar que en el meu mur de LinkedIn he publicat entrades que tenen per objectiu “receptar” solucions cloud. No és una contradicció, més aviat al contrari. Quan s’intenta aplicar una recepta, ha de fer-se amb criteri i qüestionant-se cadascun dels punts que allí s’indiquin, és igual si és un arròs melós, uns postres o una solució tecnològica.
Sempre he pensat que cal deixar un buit per a la improvisació i que cal fer teva qualsevol tipus de recepta.
Dit això, no crec que hi hagi un tipus de formació millor que una altra. Sóc més de parlar d’estratègia de formació i, en una estratègia de formació, entesa com el què haig de fer per a resoldre un determinat problema (de formació), per a això hauré de valer-me de les eines de formació disponibles per a solucionar-ho.
Com ha impactat la Pandèmia en la visió i importància de la formació?
El context de pandèmia mundial en què ens trobem ha enfonsat “a cops de cap” moltes barreres que fa a penes un any semblaven insalvables i frenaven l‘adopció de la formació on-line i el teletreball, per exemple. En aquest sentit, haig de dir que crec que encara hi ha molt de camí per caminar perquè el canvi tecnològic ja està fet, però encara ens queda per donar un canvi cultural i organitzacional.
El “teleloquesea” porta associada una manera diferent de relacionar-nos amb el nostre entorn fent ús de la Tecnologia que, lògicament, té les seves conseqüències en la nostra vida diària.
Quin potencial té la formació on-line?
Al meu entendre, tenen un potencial enorme, sobretot si es fa ús d’una estratègia adequada. I aquí és on comença la polèmica.
Per exemple, és possible fer una carrera universitària totalment on-line? Tecnològicament, sí. Però crec que l’èxit o el fracàs de l’alumne depèn de moltes coses.
La formació en línia exigeix un alt nivell de disciplina, constància i motivació. Algú acabat de sortir de l’institut/ escola i que s’enfronti per primera vegada a la Universitat…Pfff…En general, és complicat perquè s’està en un estat de maduresa en el qual a vegades és impossible resistir-se a prendre unes cerveses amb els amics (amb màscara i distància de seguretat, si us plau!!) i ja estudiaré demà.
No obstant això, sí que és veritat que pot fer-se ús com a complement de l’ensenyament presencial. Una altra cosa és la relació presencialitat/virtualitat…això depèn, de nou de l’estratègia.
Compte! Que la disciplina, constància i motivació que dèiem abans no sols són per a la formació en línia, són per a tot en aquesta vida i, és clar, també per a la formació presencial.
Un tema diferent és la formació en remot en les empreses on el nivell de maduresa és més alt i l’ús és més habitual, no sols per la Pandèmia.
Com veus aquesta formació? Canvia la visió quan es tracta de formació externa o interna?
Naturalment cal distingir entre la Formació Externa i Interna.
Quant a la formació interna ens explica David que per a les empreses, sobretot per a algunes, la formació en línia és una manera estupenda d’estalviar costos en formació perquè amb el mateix “curs” podem formar a un gran nombre de treballadors. Això ha fet proliferar les Universitats Corporatives, especialment en consultores i administracions públiques.
També, hi ha casos en què els beneficis estan en el fet que l’empresa posa a la disposició dels empleats continguts formatius perquè es formin en el seu temps lliure. L’empresa es beneficia de tenir empleats més preparats, encara que també l’empleat es beneficia d’augmentar el seu cache en el mercat.
Al meu entendre hauria de ser una cosa mixta, un win-win.
A Trentia tenim una dilatada experiència en formació presencial, a mida, especialitzada en IT i també en el model en remot que denominem Virtual Class.
La formació de qualitat s’ha de pagar i ha de tenir un valor afegit en la qualitat dels continguts i dels formadors. No tothom sap ensenyar bé, obrir camins…
Quina opinió tens sobre els portals de formació en línia?
Em confesso consumidor habitual de formació en línia, encara que també haig de dir que ha estat últimament. Vaig estar molt temps treballant en aquest sector i en aquells anys em centrava més en eines i solucions per a uns altres que per a mi mateix. Paradoxes de la vida!
Potser per la pandèmia, potser perquè tinc més temps ara que els meus fills són grans, potser perquè he trobat la motivació necessària…no sé…enguany m’ha llançat a fer cursos en línia perquè volia aprendre moltes coses. Professionalment em veia amb algunes llacunes que volia resoldre i ara crec que ja no les tinc.
No m’atreveixo a dir-te que hi hagi una molt millor que la resta. Crec que depèn del que busquis: només formar-te, un certificat, un certificat oficial…hi ha moltes opcions.
Personalment, m’agrada molt Coursera. Crec que té un catàleg molt ampli, ben etiquetat per la qual cosa és fàcil trobar el que cerques (si ho saps, clar). El que no m’agrada és que hagis de pagar pel certificat. Passa igual en edX, per exemple. És clar que d’alguna manera ha d’obtenir benefici però jo ho enfocaria d’una altra manera.
El coneixement hauria de ser lliure (en la línia del software open source) pel que em semblaria millor que el certificat estigués disponible per a usuaris particulars però fos de pagament en acords amb empreses que, és clar, trauran rendiment econòmic.
També he fet cursos de PluralSight. Són cursos molt tècnics, molt especialitzats, molt cuidats. No obstant això, els vídeos de les lliçons són molt llargs (hi ha estudis que demostren que a partir d’uns pocs minuts l’atenció es dispersa) i són poc interactius. Però, encara així, la recomano.
En Udemy també em vaig matricular en diversos cursos. De fet, crec que obtenir les meves últimes certificacions professionals de Azure, Amazon i Mulesoft hauria estat molt complicat sense els cursos que vaig fer en Udemy. És veritat que els continguts estan sense verificar però tenen una política de devolució molt bona, la qual cosa no passa en altres plataformes. Si no t’agrada el que hi ha, et retornen els diners sense piular. A més, els preus són molt baixos i sempre hi ha ofertes.
Hi ha empreses que s’estan donant compte que cada vegada es consumeix més formació en línia i estan llançant-se a l’ús de l’e-learning com a eina de màrqueting. Això no és nou (ja ho feia Cysco Systems fa 20 anys) però ara hi ha hagut una explosió pel Covid. Proveïdors de Tecnologia com JMeter i un llarg etcètera estan oferint cursos gratuïts sobre els seus productes i alguns d’ells et faciliten l’accés a certificacions oficials que es paguen.
Que opinies d’Effective Learning? Anar més enllà de l’aprenentatge.
Aprendre a aprendre és un curs especialitzat que donem en Trentia i que es basa a donar eines i desenvolupar habilitats a través d’una metodologia per a no oblidar l’après.
El gran problema després de rebre una formació és que al cap dels dies, poques persones poden implementar-lo de manera efectiva perquè el seu treball tingui major valor afegit i més qualitat.
És molt interessant. Em sembla que no oblidar l’après és una cosa fonamental, clar. És allò de “si la lliçó és divertida, mai s’oblida”. No obstant això, més que divertida, crec que la clau està en el fet que la lliçó ha de ser impactant, deixar petjada i això depèn no solament del professor sinó també de l’entorn, de l’experiència.
