Avui entrevistem a…Gracia Sánchez Del Real, Presidenta de Woman Leader

Avui entrevistem a…Gracia Sánchez Del Real, Presidenta de Woman Leader. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona

Per Elena Marcos

Avui 8 de març tinc l’honor d’entrevistar a Gracia Sánchez Del Real, Presidenta de Woman Leader, un clar referent del feminisme actiu.

Avui més que mai és necessari construir un món inclusiu i igualitari i perquè això succeeixi és necessari que hi hagi igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones.

Per a aconseguir aquest objectiu, el ? necessita dones que impulsin accions i estiguin assegudes a les taules on es prenen decisions rellevants.

Aquest any el tema del Dia Internacional de la Dona és: “Dones líders: Per un futur igualitari en el món de la Covid-19”, perquè durant la Pandèmia la bretxa de la igualtat s’ha acusat especialment.

Aquesta Pandèmia ha servit per a posar en evidència les deficiències que existeixen encara.

La realitat és que les dones segueixen sense tenir suficient representació a la vida pública tal com reflecteix el recent informe del Secretari General de les Nacions Unides.

Avui la veu de Gracia Sánchez Del Real s’escolta alta i clara en aquesta interessant entrevista.

Què és per a tu el feminisme?

El feminisme, tal com el defineix la RAE en la seva primera accepció, és el Principi d’igualtat de drets entre la dona i l’home. Això no té una interpretació personal. El feminisme és la creença que homes i dones hem de tenir els mateixos drets i oportunitats i que això, que ja està sobre el paper en moltes societats, s’ha de aconseguir de manera real i no només en la teoria. El que sí és personal és la manera d’aconseguir que aquest principi es compleixi i per això el moviment de lluita per la realització efectiva d’aquest principi pot tenir diverses interpretacions. La clau per a mi és adonar-se que a la realitat, a tot el món, no es compleix aquest principi d’igualtat de drets, en major o menor mesura segons el lloc, i per això cal continuar treballant perquè així sigui.

Per què sorgeix Woman Leader i com veus l’evolució de la dona a nivell internacional des que presideixes aquesta rellevant organització?

WOMAN LEADER és una organització creada des d’aquest principi d’igualtat i es guia per la cerca d’entorns professionals i empresarials en els quals la dona pugui florir i considerar-se una més. Ens centrem en oferir programes i iniciatives pensades perquè les dones prenguin consciència del poder que tenen sobre si mateixes i, en conseqüència, en les possibilitats que això els aporta per a oferir alguna cosa als altres i desenvolupar-se en l’àmbit personal i professionalment.

En WOMAN LEADER ajudem a les dones primerament en ser líders de si mateixes, trencant molts estereotips i tabús que nosaltres mateixes ens imposem, per a poder després liderar en altres àmbits com l’empresarial, el polític o el social. El desenvolupament personal, la formació i la capacitació per a emprendre i crear noves iniciatives són claus per a nosaltres. Treballem en 4 àrees fonamentals que són la informació, la formació, el networking i l’ajuda per al desenvolupament d’empreses i projectes.

Quin triomf creus que va ser el més important per a la dona al llarg de la història?

La dona porta segles triomfant en l’àmbit privat, que és el que li han cedit sempre, el triomf és accedir a l’àmbit públic i això sens dubte es comença a aconseguir amb el moviment sufragista. Abans que això les dones podien tenir veu i destacar només si eren d’una brillantor extrema. Una vegada s’aconsegueix el dret al vot és quan, d’alguna manera, comença a importar alguna cosa la veu de les dones, però de totes, no necessàriament d’aquelles que són molt especials i que no queda més remei que donar-los un reconeixement. El dret universal del vot per a mi és clau per a poder entrar a l’àmbit públic, perquè permet a les dones començar a decidir i ser part activa de la societat.

A quines dones consideres referents en el feminisme des dels seus orígens?

Et podria dir moltes que han estat magnífics referents, però per a mi en el dia d’avui les referents són totes aquelles dones anònimes que lluiten cada dia per tenir un lloc en el món i portar endavant les seves vides, els seus estudis, els seus treballs, els seus fills, a vegades havent de començar de zero emigrant, emprenent o refent les seves vides després d’una crisi o una ruptura. Per al meu les dones referents són les que diuen, fins aquí hem arribat, ara decidiré jo i m’és igual que em diguin que no. Crec que els referents són importants, però potser molts dels referents de dones que es coneixen són poc realistes perquè sempre són dones extraordinàries que han destacat en un camp determinat o dones que han lluitat per aconseguir drets i s’han deixat la vida en això. Potser cal baixar una mica més a terra i adonar-nos que hi ha moltes “heroïnes” en el dia a dia. Moltes històries anònimes. Dones que viuen la seva vida i volen, simplement, tenir les mateixes oportunitats que els homes. Moltes dones que són feministes i igual ni ho saben o no han llegit un sol llibre sobre feminisme. El feminisme ha de deixar de veure’s com una cosa èpica per a convertir-se en quotidià, només així serà real.

Així com existeix el monument al soldat desconegut, jo avui posaria un monument a la “dona desconeguda”.

Creus en les quotes?

En realitat les quotes no són com una deïtat a la qual es creu o no es creu. Les accions positives serveixen per a accelerar alguna cosa o per a fa un canvi que d’una altra manera no es produirà o trigarà molt a produir-se de manera natural, i porten utilitzant-se en les societats avançades moltíssim temps. I funcionen. Quan estan ben dissenyades funcionen. Quan tenen un objectiu clar i s’executen bé, funcionen. Les accions positives, de qualsevol tipus, han de tenir sempre uns objectius ben definits, tenir un temps d’aplicació concret i limitat i ser valorades durant aquest temps per a veure si estan funcionant i ser corregides si no és així. Quan s’aconsegueix l’objectiu inicial, es deixa de realitzar l’acció positiva, perquè ha complert la seva funció.

La quotes, com qualsevol acció d’aquest tipus, serveixen per a accelerar processos amb l’objectiu de crear societats més justes. La gent les critica dient que és ficar dones en llocs d’homes o que és per a ficar dones incompetents en llocs on ja hi ha homes competents, la qual cosa és assumir que mai hi haurà dones competents per a cobrir aquests llocs o pensar que es ficarà a qualsevol que compleixi l’únic requisit de ser dona. No és així. Les quotes, ben aplicades, serveixen per a aconseguir que el punt de partida sigui equitatiu i, per tant, afavoreixen la diversitat i l’equitat. La idea és fer un esforç addicional per a donar-li una oportunitat a dones que compleixen amb el perfil que es busca i, per tant, tenir una representació equilibrada de tots dos sexes. No es tracta de donar privilegis a persones que abans no els han tingut, es tracta de donar oportunitats.

Diu la cançó de Sabina que les nenes ja no volen ser princeses, opines igual? I/ o com deia Coco Chanel poden ser dues coses, la qual cosa elles vulguin i com elles vulguin.

Les nenes i els nens estan molt mediatitzats per l’educació, pel seu entorn, però no sols pel que viuen a les seves cases, sinó pel que veuen a la televisió, a la societat en la qual socialitzen i ara, el que veuen a Internet i a les xarxes socials. La forma en què es viuen i construeixen els estereotips durant la infància és molt rellevant per a la manera de pensar de les persones quan arriben a adults. Si et vas a la secció de joguines de qualsevol hipermercat ràpidament t’adones que encara volem que les nenes continuïn sent princeses i els nens guerrers.

Crec que una bona part de la societat té clar que és millor que les nenes i els nens siguin el que vulguin. Però pensar que no influeixen els referents en ells és absurd. Continuem educant amb mètodes del segle XIX en alguns àmbits i al mateix temps els endollem tecnologia del segle XXI amb una quantitat d’informació brutal des que poden agafar un mòbil i hores i hores de visualitzacions de contingut digital, de manera que ara les opcions s’han multiplicat per 10.000. A les nenes els continuem regalant disfresses de princesa però saben les cançons de reggaetón i ballen tuerking en el Tic Toc. Els nens que seran adults d’aquí a uns anys tindran estereotips molt diferents als que nosaltres manegem, les seves fonts són tan eclèctiques que és molt difícil fer-nos una idea de com serà la seva manera de pensar en el futur.

Per què no hi ha més nenes enamorades de la Ciència i la Tecnologia? Te a veure amb patrons adquirits, educació?

És cert que a les nenes se’ls continua inculcant el concepte de la cura i les carreres al voltant d’això i també es fomenten les carreres d’humanitats, potser perquè sempre s’ha parlat molt sobre les capacitats de les nenes sobre el llenguatge. Nombrosos estudis han abordat històricament la diferenciació sexual de les capacitats lingüístiques en els nens en edat escolar, habitualment amb ajuda de tests de llenguatge i ens han dit que “Les nenes parlen més que els nens”. Ja saps que per 4 estudis d’una cosa després surten altres 6 que diuen el contrari. Però durant la segona meitat del segle XIX s’ha fomentat molt que les noies triessin carreres d’humanitats perquè “això se us dóna bé” i per tant s’han generat molts més referents en aquests camps. També s’han fomentat molt les carreres relacionades amb la cura, com les sanitàries o amb l’aprenentatge, perquè han estat els camps en els quals s’ha considerat que la dona podia desenvolupar-se millor en tenir suposadament una sensibilitat especial per la capacitat de ser mares. Això és com el que parlàvem abans de les accions positives. Funciona. Quan es fomenta que les noies puguin estudiar determinades coses què fan les noies?…fer-ho!, perquè és això el que em permeten fer i en el que veig que hi ha més dones i, per tant, em veig en aquests camps.

Quina creus que és la causa d’aquesta bretxa referent a la vocació?

Els resultats de les nenes a l’escola són bons en general, ja des de primària les alumnes presenten millors resultats acadèmics, si mirem per exemple els percentatges d’alumnat repetidor d’Educació Primària. A la ESO es repeteix aquest patró: el percentatge de nois que repeteix curs sempre és major que el de les noies. Per exemple, a 4t de l’ESO, la taxa de repetició és del 8,3% entre els nois, mentre que les noies tenen una taxa del 5,3%. Al Batxillerat passa una cosa semblant, el percentatge de dones que ha de tornar a realitzar el segon curs és del 9,4%, enfront del 12,9% dels homes. I és precisament en aquesta època quan es decideix la carrera o estudis que es cursaran. A l’hora de triar hi ha molt poques persones que seleccionin els seus estudis per vocació. En aquest moment el que cal preguntar-se és quins referents tenen per a triar, per a veure’s en aquests camps de treball, perquè ja sabem que no és per capacitat, potser és perquè tenen pocs referents. Com deia abans, les carreres més clàssiques, advocada, economista, periodista, professora, ja s’han conquistat o les sanitàries, mèdic, infermera, dentista, i es poden veure “fent això”, es poden imaginar treballant en aquests camps i tenir èxit, perquè són entorns que els resulten familiars. El que no es coneix no es desitja. Ara això està canviant, hi ha una gran quantitat d’iniciatives que incentiven les carreres STEAM per nenes. Caldrà veure si aquestes accions tenen fruit en el futur i hi ha més dones en aquestes àrees.

Crec que més que obsessionar-nos perquè siguin una cosa o una altra cal incentivar-los per a que aprenguin i continuïn aprenent, ja que ara no és com abans que triaves una carrera i havies de seguir aquest camí. Conec a moltes periodistes que s’han reciclat cap al Big Data. Conec a Químics liderant empreses de tecnologia. L’educació està canviant tant que els adolescents que estan estudiant ara faran treballs en el futur que no existeixen. La tecnologia ens obre unes possibilitats extraordinàries per a aprendre, què et diré jo que em dedico a e-learning, mai abans hem tingut tantes possibilitats per a aprendre com ara. Aquest és el veritable futur, el poder aprendre i adaptar-nos a la realitat d’una forma més ràpida. Potser en un futur no estarem tan encorsetats.

No obstant això, malgrat haver-hi menys nenes i dones en Ciència i Tecnologia, són tres les dones que lideren la recerca de les vacunes de la Covid 19: Chen Wei, Kizzmekia Corbett i Sarah Gilbert.

Malgrat veure aquests obsequis d’esperança, les dades a Espanya són alarmants. Publicava avui dissabte 6 de març Javier Esteban a LinkedIn un anàlisi sobre el Lideratge Femení. Responia jo que ens juguem molt i que hem d’aprofitar el Talent que tenim per a no quedar-nos a la cua.

En 22 anys la proporció de directives només ha augmentat en 5 punts. La qual cosa, si ho comparem amb l’evolució de la dona a l’economia del coneixement a Espanya i la UE i la seva major formació, diu molt poc de la nostra capacitat per a aprofitar aquest talent.

Què creus que no estem fent bé i quines accions proposaries impulsar?

Jo sincerament crec que cal posar més atenció en l’educació. És molt difícil canviar estereotips en persones adultes. És molt complicat canviar comportaments opresos en persones de 30, 40, 50 anys…no és que no es vulgui, és que és més difícil, hi ha més resistència. Crec que les accions més fructíferes són aquelles que es fan en la infància i adolescència. Aquí és on cal treballar. Però avui dia les nostres filles i els nostres fills tenen més influència de les pel·lícules i sèries que veuen a Netflix, Youtube, Instagram o altres xarxes socials de moda que en el que veuen a l’escola o a casa. I ara et pregunto jo sabem el què estan veient?

Hi ha una fórmula màgica per a aconseguir una igualtat plena?

Si hi hagués ja s’hauria aconseguit i no estaríem debatent sobre això.

Crec que un dels problemes és que es continua considerant a les dones com un “col·lectiu” i les polítiques i accions sempre van en aquest sentit, per la qual cosa són molt parcials. Les dones no som un col·lectiu, som la meitat de la població del món. Ara el poder està virant cap al món digital, és aquí on hem de dirigir el nostre esforç. La igualtat de drets i d’oportunitats s’anirà aconseguint a mesura que les noves generacions vagin prenent el relleu.

Quan una dona s’adona que no importa el que li digui la societat que pot i no pot fer, sinó en el que ella creu, és quan troba el seu veritable poder.