Avui entrevistem a… Mercedes Lecea Romera Una dona en la Ciència i la Innovació
La pandèmia ha colpejat a les dones científiques, afectant especialment les que estaven iniciant les seves carreres, la qual cosa ha contribuït al fet que augmenti la bretxa de gènere existent a la Ciència.
Per Elena Marcos
És vital impulsar noves accions i polítiques per a fer costat a les dones i les nenes en la Ciència.
Amb l’objectiu i interès d’impulsar el progrés en la consecució de l’Agenda de Desenvolupament 2030 i els seus 17 Objectius Mundials, s’està treballant especialment en la igualtat en la Ciència per a la Societat, amb un enfoc especial en els aspectes socials i les dimensions culturals en la ciència, la tecnologia i la innovació per a millorar els programes de desenvolupament sostenible.
En els últims 15 anys, la comunitat internacional ha fet un gran esforç per inspirar i promoure la participació de les dones i les nenes a la Ciència. No obstant això, les dones continuen trobant obstacles en aquest camp.
La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix des de fa anys a tot el món. Tot i que la participació de les dones en les carreres de grau superior ha augmentat molt, aquestes encara es troben insuficientment representades en aquests camps.
En l’actualitat, menys del 30 per cent dels investigadors a tot el món són dones.
Segons dades de la UNESCO només al voltant del 30 per cent de totes les estudiants trien estudis superiors dins del camp de les ciències, la tecnologia, l’enginyeria i matemàtiques (STEM). A tot el món, la matrícula d’estudiants femenines és particularment baixa en el camp de la tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC), amb un tres per cent; ciències naturals, matemàtiques i estadístiques, amb un cinc per cent, i en enginyeria, manufactura i construcció, amb un vuit per cent.
Els prejudicis i els estereotips de gènere que s’arrosseguen des de fa molt temps continuen mantenint a les nenes i dones allunyades dels sectors relacionats amb la ciència. El món dibuixat a la pantalla no dista molt del món real. Un estudi realitzat en el 2015 per l‘Institut Geena Davis titulat “Gender Bias Without Borders” (Prejudicis de gènere sense fronteres) mostra que les dones que treballen en el camp de les ciències es limita només a un dotze per cent.
Dins d’aquest 12% es troba Mercedes Lecea Romera.
Llicenciada en Química per la Universitat Autònoma de Madrid, i Llicenciada per l’escola europea de química i polímers i materials d’Estrasburg
Doctora en Química per la universitat d’Estrasburg, va obtenir un màster de la mateixa universitat.
Va obtenir doctorat en filosofia (Ph. D.), Química amb nota excel·lent “Cum laude” sobre “Stereoselective synthesis of the natural metabolite of tocopherol, (s)-y-CEHC, and trisubsittuted monoflourinated olefins”
- Quan descobreixes el teu amor per la Ciència?
M.L. La Ciència sempre ha estat present a la meva casa, la meva mare ensenya matemàtiques pel que era molt difícil escapar d’ella. L’educació a casa és fonamental. Els meus pares sempre han pensat que tota inversió en educació és poca, qualsevol inquietud que tinguéssim era corresposta amb aprenentatge. Els nens són esponges de coneixement, com més els donis, més eines tenen per a enfrontar-se a nous reptes.
- Per què vas triar estudiar Química?
M.L. No ho vaig tenir clar fins a l’últim minut. Les orientacions de l’institut no em convencien, em portaven cap a carreres de ciències socials. Va ser la meva professora de Química l’a que em va marcar, donava un nivell molt alt i ens va preparar estupendament. Selectivitat va semblar un passeig.
Unes hores abans de fer les preinscripcions per a accedir a la universitat, vaig decidir que era ara o mai, havia de llançar-me, sempre podia canviar a una carrera més aplicada. Vaig ser l’única de la meva promoció que va estudiar Química.
- Tot és química?
M.L. La química és la ciència que ens ajuda a conèixer la composició intima de tot el que ens envolta. És la mirada a l’interior més profund de les coses. Tot està format per substàncies químiques, però la manera en què es comporten els àtoms i les molècules el delimita la física, i aquesta se serveix de les matemàtiques que són la seva eina fonamental per a expressar-se. En realitat, tot és ciència i una gran part és química.
- Què et porta a estudiar el doctorat i ser doctora?
M.L. El límit en el coneixement el poses tu. Durant la carrera em vaig adonar que hi havia coneixements, que a l’hora de posar-los en pràctica en el laboratori, em portaven a noves preguntes i a voler saber més. Vaig triar fer el doctorat per arribar més lluny. Resulta molt gratificant pensar que amb el teu treball diari estàs avançant en el coneixement i aportant a la societat.
- Guanyadora del Premi Lilly. Quin projecte vas fer i que va suposar guanyar aquest premi?
M.L. Durant la tesi vaig sintetitzar un compost derivat de la vitamina E amb activitat biològica interessant que podria tenir aplicació en farmàcia i per això em van donar el premi. En la tesi pases moments de solitud, et qüestiones cap a on estàs anant i per a què serveix el teu treball, per la qual cosa va ser un reconeixement molt satisfactori.
- Es pot fer innovació de la bona a Espanya?
M.L. Encara no es pot. A Espanya s’estan formant professionals molt qualificats amb vocació, gastant diners públics en la seva formació que després es veuen obligats a marxar fora davant la falta de recursos. Necessitem un compromís a llarg termini per part de l’Administració a mantenir i augmentar les inversions en recerca i innovació a llarg termini per a posar-se al nivell d’altres països europeus.
- La recerca és clau per a avançar en qualsevol matèria?
M.L. La recerca és la punta de fletxa que necessitem per a avançar en coneixement de qualsevol matèria. Sense ella estem estancats i condemnats a desaparèixer.
- L’empresa privada és conscient que la innovació és una inversió i no una despesa?
M.L. Falta incorporar una cultura corporativa d’innovació a les empreses espanyoles, sobretot a les Pimes. Les grans empreses ja tenen assimilat que sense departament d’I+D+i es queden enrere en el seu sector. La inversió en I+D+i és necessària per a ser disruptiu en el teu negoci i per a això es necessiten tant el suport administratiu com la formació de directius.
- Una dona científica i treballant en el que li agrada és possible?
M.L. Em sento molt agraïda per continuar treballant en I+D. Decisions personals que prenem les dones passen factura a la carrera investigadora i al final ens veiem obligades a prendre decisions professionals. En el meu cas vaig deixar el laboratori fa temps per a dedicar-me a altres aspectes de l’I+D que per fortuna he descobert que són igual de gratificants. Ara treballo en la Fundació per al Coneixement madri+d donant suport i assessorant empreses i entitats madrilenyes. M’il·lusiona que la meva experiència i coneixement siguin útils per a la societat.
- T’has plantejat anar-te a viure fora per treballar?
M.L. Vaig estar anys entre França i Espanya, canviant de casa, d’amics, de lloc de treball… per a mi va suposar sacrifici personal i molta satisfacció laboral. Al final vaig decidir quedar-me a Espanya i buscar una mica d’estabilitat, la qual cosa va derivar a deixar el laboratori i afrontar nous reptes. Ara no descarto tornar a anar-me fos necessari.
- L’11 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciencia. És necessari reivindicar, una vegada més, la presència femenina en totes les branques del coneixement per la seva repercussió en el desenvolupament econòmic, cultural i social de l’ésser humà. Silenciades, amagades o apartades a l’ombra de la figura masculina, la llista de dones que van romandre en l’oblit o en un segon pla, lluny de la valoració que van merèixer i no van rebre, és extensa. Des de la UNESCO i ONU Dones es pretén promoure la participació i l’accés ple i equitatiu de les dones i nenes a la ciència.
Què recomanes a aquestes nenes que tenen inquietuds científiques?
M.L. Els hi diria que no es conformin, que no deixin de somiar i imaginar. Amb esforç i tenacitat aconseguiran arribar. I com va dir Marie Curie: “Mai has de tenir por del que estàs fent quan és correcte”.
- Quin paper ocupa la Tecnologia en el món de la ciència, la Innovació, la Recerca i el desenvolupament?
M.L. La tecnologia és l’aplicació de tot el que em après, el desenvolupament de totes aquestes idees i recerques és la part tangible de l’I+D. A través de la tecnologia és on es produeix un veritable canvi en la societat.
Com deia Bufona B. Buck: “Com a dona i científica, espero sincerament que haver rebut el Nóbel enviï un missatge a les dones joves de tot arreu: les portes estan obertes per a elles i han de perseguir els seus somnis.”