El nostre Trentia Lovers de febrer és… José Ramón Agulla Butrón

José Ramón és enginyer i dóna suport a infraestructures.

Per Elena Marcos

És d’aquestes persones amb les quals dóna gust treballar, sempre té un somriure en els llavis, és agradable i té una gran orientació de servei que no sols mostra als seus clients sinó també als seus companys.

José Ramón és “bona gent”, afable i de tracte fàcil. Li agrada molt la seva feina i això es percep en l’atenció que posa en tot el que fa.

Avui el coneixerem millor a través d’aquesta entrevista.

Per què vas estudiar Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió?

Principalment perquè la Informàtica sempre ha estat una de les meves grans aficions.

A casa teníem un antic IBM PS2. M’estic remuntant ni més ni menys que a 1988. Va ser el meu primer ordenador i des d’aquell moment vaig tenir clar el que volia estudiar.

Vas estudiar a Cadis, però després vas obtenir una beca Erasmus que et porta fins a Lituània. Com va sorgir?

A l’últim any de carrera, amb ganes de viure una experiència a l’estranger vaig sol·licitar una beca Erasmus i la vaig obtenir, va ser una gran alegria! Vaig tenir l’oportunitat d’estudiar a la universitat estatal de Lituània.
Durant aquell any, a part de l’experiència de viure a l’estranger, també vaig aprendre molt sobre els diferents processos i metodologies de treball per a desenvolupar software.

Quan vas descobrir la teva vocació, és a dir, estic fet per a això?

Ho vaig descobrir el dia que em vaig enamorar a primera vista d’aquell ordinador del qual us he parlat més amunt. I especialment en l’època del famós Windows 98, ja començava a tenir alguna “feineta” dels petits comerços/empreses de la meva ciutat. I gaudia un munt fent-ho.

La vocació de servei influeix positivament a l’hora de treballar en l’àmbit del suport d’infraestructures?

Per descomptat, tot influeix a l’hora de treballar, ja sigui per a desenvolupar o donar suport. Però especialment quan tractes amb clients siguin externs i interns. Hi ha diferents sensibilitats, perspectives, visions, i això fa que t’enriqueixis i hagis de tenir adquirida una determinada sensibilitat, empatia per a construir i avançar.

Quina és la dificultat més gran amb la qual t’has trobat professionalment?

Existeixen clients que sol·liciten “projectes pilots” dins del propi projecte on has d’anar investigant i aprenent a base d’errors, no existeixen els procediments ni tampoc els manuals ?. És un petit “salt al buit” que comporta molta adrenalina i percepció, experiència acumulada que et permet aprendre dels errors i créixer.

És difícil atendre tants clients interns diferents?

Al principi sempre és difícil, però amb el pas del temps i anar treballant es van coneixent les prioritats de cadascun d’ells. Es torna més senzill.

Quin creus que serà la revolució tecnològica més gran en els pròxims anys?

Penso que seran els ordinadors quàntics. Les possibilitats que oferiran seran increïbles.

Un ordinador quàntic té una cosa diferent: cúbits (o bits quàntics), els quals poden tenir dos valors alhora.

Si tenim dos bits d’informació, aquests poden trobar-se de quatre formes diferents: 0 0, 0 1, 1 0 o 1 1, però només d’una d’elles. No obstant això, si en lloc de dos bits anessin dos cúbits el primer podria ser zero i un al mateix temps i el segon igual, això donaria lloc a quatre combinacions simultàniament: 0 0, 0 1, 1 0 i 1 1. Cada nou cúbit faria créixer exponencialment la potència de l’ordinador, en lloc de fer-lo linealment, sumant-se com ocorre amb els nostres ordinadors clàssics. Amb uns centenars de cúbits podrem aconseguir una potència inimaginable.

Què és el que més t’agrada del teu treball i de Trentia?

La meva feina m’agrada molt perquè no és monòton, cada dia faig coses diferents. Aquest dinamisme i variació m’encanten.

I de Trentia el concepte de #camaleonesdigitales. Em defineix molt bé perquè sóc flexible i m’agraden els canvis i aprendre coses noves. També em sento alineat amb els seus valors, especialment humilitat i compromís.

Explica’ns un hobby o afició que no sapiguem de tu?

M’encanten els videojocs de l’època dels 90 i també recopilar-los. Tinc una gran col·lecció de consoles i jocs antics

Per què vas venir a Madrid?

Sóc de Chiclana però vaig estudiar en la Universitat de Cadis (UCA).

Vaig venir per una oferta de treball.

Quan vaig començar el meu primer treball a Madrid, sincerament no tenia clar quedar-me molt temps però d’això fa ja més de 6 anys.

Des de fa aproximadament 1 any visc aquí amb la meva parella. Ella també treballa en el sector IT.

Madrid t’acaba conquistant. Ofereix una varietat d’oci i cultura que no trobes a altres ciutats. Això és el més positiu de viure aquí. Això sí, a l’estiu m’agrada tornar a la meva ciutat per gaudir de la platja i de la meva família ?.

Una grata entrevista on hem tingut l’oportunitat de saber més sobre el nostre company José Ramón.

Sens dubte, el sud té un accent propi i José Ramón el representa de meravella amb aquesta alegria que el fa únic i l’atenció per les coses ben fetes.