El propòsit de l’educació: competències, capacitats i tecnologia

L’educació comença a casa. Qui cregui que comença a l’etapa escolar està equivocat.

Per Elena Marcos

Segons la definició educació és la formació destinada a desenvolupar la capacitat intel·lectual, moral i afectiva de les persones d’acord amb la cultura i les normes de convivència de la societat a la qual pertanyen.

En una segona accepció es tracta de la transmissió de coneixements a una persona perquè aquesta adquireixi una determinada formació.

Fins ara l’educació es desenvolupava i impartia majoritàriament a l’aula de manera presencial, encara que cada vegada més els postgraus i formacions especialitzades ofereixen una modalitat en línia.

El món ha canviat substancialment en els últims vint anys, no obstant això la manera d’ensenyar continua sent tradicional en la immensa majoria dels casos.

La Pandèmia ha vingut a accelerar un procés de digitalització que va començar a les escoles l’any 2012. Un procés que havia anat més lent del que s’esperava, alguna cosa que ha evidenciat la Covid 19, que al seu torn ha suposat una revolució.

Les dificultats no se cenyeixen a l’àmbit escolar d’infantil, ESO, primària i batxiller, o al món universitari, sinó també al món laboral perquè l’ensenyament en remot té dificultats afegides, sobretot en ser capaços de liderar equips en remot i de comunicar eficaçment de manera digital.

No es tracta només de que els alumnes es connectin a temps (tot i que en alguns casos hi ha llars que no disposen de dispositius suficients per a fer-ho) o que algunes persones (professors i alumnat) no disposin d’una bona connexió de wifi, sinó de com s’està ensenyant i com s’aprenen els continguts en entorns diferents.

És en aquests moments quan hem de veure si som competents digitalment parlant. I no ho som del tot. No prou.

Per a ser-ho necessitem adquirir noves capacitats i competències digitals que es poden i s’han d’ensenyar tant a professors com a treballadors de les nostres companyies, perquè cal disposar d’eines i habilitats diferents davant un entorn completament canviant.

Estem en constant aprenentatge, els qui no segueixin aquest camí, acabaran en el “cementiri dels elefants”.

És vital disposar d’equips on les persones tinguin interès en aprendre, actitud autodidacta i a més l’empresa els brindi l’oportunitat d’estar més actualitzats, perquè d’aquesta manera els equips s’adaptaran sense problemes a les noves demandes.

A l’escola, en el col·legi i a la Universitat passa exactament el mateix, cal formar als professors en aquestes noves habilitats i competències digitals, perquè no és el mateix comunicar mitjançant una pantalla que en un auditori o en una sala de reunions. Sens dubte es pot aconseguir l’objectiu proposat, si es forma en les competències adequades.

Un exemple clar d’això en l’àmbit escolar és el projecte ‘L’escola, lo principal’, impulsat per la Fundació Cotec per a facilitar la tasca de docents, centres, i l’Administració, on s’han produïts nombroses propostes per a afrontar els reptes educatius actuals.

La iniciativa es va posar en marxa el passat mes de juliol, i va comptar amb la participació de més de 200 professors de tota Espanya, que han dissenyat una sèrie de solucions innovadores que inclouen jocs, guies, decàlegs o recursos virtuals, vàlids per a ser aplicades a qualsevol centre escolar.

Les propostes pràctiques, disponibles a la web laescuelaloprimero.cotec.es, aborden, entre altres reptes, la transferència de metodologies actives a l’entorn virtual, l’organització de temps i espais de manera flexible, el foment del treball col·laboratiu en remot, impulsar l’autonomia de l’alumne, reforçar les necessitats educatives especials o fomentar la convivència. Totes aquestes solucions s’han treballat a laboratoris d’innovació educativa amb la col·laboració d‘Escola 21.

‘L’escola, lo principal’ també integra documents d’anàlisis i propostes vinculades al disseny de les polítiques públiques.

Molt interessant també és l’informe “Tecnologia en l’Educació. Com afecta al rendiment de l’alumnat? Any 2020” publicat per la Fundació Cotec sobre com afecta l’ús de les tecnologies a l’alumnat adolescent, partint de les micro dades de l’informe Pisa 2018.

La digitalització de les aules és una aposta ferma per a la modernització del sistema educatiu així com de la reducció de la bretxa digital i l’adquisició de noves habilitats per part de l’alumnat, però compte,  les TICs són un suport quan s’utilitzen de manera responsable.

El que beneficia l’ús de dispositius digitals en l’acompliment de l’alumnat no és la quantitat de dispositius, sinó la qualitat amb què s’integrin.

Una de les qüestions clau ara, com indica l’informe, radica a avaluar fins a quin punt l’ús de les TICs més que el propi accés a aquestes, impacta en les competències de l’alumnat.

El debat està servit. Tecnologia com a aliada? La realitat és que necessitem aprendre de manera constant en el món laboral i escolar per a poder assumir els reptes i formar a empleats i alumnes donant-los el que necessiten: nous coneixements, eines i experiències, perquè el món no es deté.