Hoy entrevistamos a…Sonia Fernández Palma, experta en formación TI en Ciberseguridad.

Avui entrevistem a…Sonia Fernández Palma, experta en formació TI en Ciberseguretat.

“L’educació és la clau per atreure la vocació de les nenes”

Per Elena Marcos

L’objectiu de la nostra entrevistada és aconseguir a través de l’educació atreure la vocació de les nenes perquè sumin les seves capacitats i poder construir el món del demà amb la seva visió.

El Dia Internacional de les Nenes a les TIC en 2022 se celebra avui 28 d’abril. Va ser l’any 2010 quan els països membres de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), organisme adscrit a l’ONU, van decidir crear aquesta efemèride, producte de l’enorme bretxa digital de gènere que s’ha evidenciat al llarg dels anys.

Lema del 2022: Accés i Seguretat

El lema d’enguany és “Accés i Seguretat”, una prioritat perquè les nenes puguin accedir de manera segura a l’entorn digital i de les tecnologies de la informació.

 

Bretxa Digital: les dades parlen

Segons el Fòrum Econòmic Mundial només el 6% dels CEO a la indústria tecnològica són dones. Mentre que a consells de direcció només un 19%.

A la Unió Europea, de cada 1000 dones amb titulació 👩‍🎓, només 29 es graduen en carreres relacionades amb les TIC, de les quals només 4 acaben en un treball relacionat amb les tecnologies d’informació i comunicació.

El 48% de les dones utilitzen internet a tot el món, comparat amb el 55% dels homes (font UIT). Això es tradueix en una bretxa de gènere del 12,5%.

L’objectiu és reduir la bretxa i la millor via per a aconseguir-ho és a través de l’educació.

Són les nenes més vulnerables en el món digital?

SFP: Si ho són. Està comprovat per diversos estudis les nenes a l’entorn digital són “carn de canó” per a depredadors, abusadores, ciberdelicuents. El risc és encara més gran en el medi físic. Especialment acusat en adolescents entre 13 i 18 anys.

Les amenaces, l’extorsió es trasllada del medi físic al mitjà digital agreujades per l’anonimat, l’abast, que és enorme i la capacitat de viralización.

En un 22% dels casos, la tecnologia va estar implicada en l’abús, és a dir l’entorn digital es converteix en físic i al contrari.

Creus que aquesta bretxa digital s’ha reduït?

SFP: Lamentablement no. Estem pitjor que en l’any 2010. Encara no hem pogut canviar el terme que jo anomeno “la cultura de l’elecció”, és a dir que les nenes es fixin en aquesta mena de carreres. No hem sabut donar amb la tecla adequada per a aconseguir despertar la vocació en les més joves.

És necessari fer un major esforç per a sortir d’aquest cercle viciós i fer veure a les nenes com són d’atractives aquestes carreres TIC, que deixin de veure la part només tècnica i vegin el propòsit que hi ha darrere, que les Tecnologies van més enllà del software i de la programació, que hi ha un àmbit ètic, que vegin com es construeix, la utilitat que té el seu treball, perquè serveix, com pot millora la nostra vida, com les Tecnologies poden ser grans aliades i facilitadores en diversos camps com per exemple en el camp de la Salut.

La visió de les dones en aquest àmbit és vital, per això és fonamental atreure aquest talent des que són petites per a així tenir el seu punt de vista i que sumi perquè elles seran les dones del demà. A més qualsevol treball al qual es vulguin dedicar darrere tindrà un component tecnològic.

En els últims anys tal com comenta Sonia ha disminuït substancialment el nombre de dones que decideixen estudiar i dedicar-se a la informàtica i a les tecnologies. I això, en un món tan digitalitzat com en el que vivim, és una contradicció.

La bretxa es fa encara més profunda quan parlem de generació de continguts, desenvolupament de pàgines web, creació de software, aplicacions i altres elements digitals, àmbits en els quals els homes tenen molta més presència que les dones.

Encara així les dones són millors per a desenvolupar per exemple l’experiència de l’usuari (UX), el disseny i la disposició dels elements en qualsevol plataforma tecnològica.

Per què creus que les TIC són liderades pels homes?

SFP: Les causes són essencialment el model educatiu basat en patrons tradicionals i el model cultural on prima la visió masculina encara avui dia.

De fet amb les crisis, com la d’aquesta Pandèmia, es pateix una enorme reculada i augmenta les diferències. La bretxa, en aquest cas digital, de nou afecta als grups més desfavorits, especialment a les nenes i dones, està comprovat que tenen doble càrrega durant les crisis i surten perdent.

No pensem només en el nostre país on les diferències entre homes i dones existeixen però no són extremes com en altres països, sinó en altres en vies de desenvolupament, o aquells que tenen una cultura que prohibeix fins i tot l’accés a les nenes a l’educació. L’exemple més clar és l’Afganistan.

“Els talibans ja van prohibir l’educació de les nenes durant el seu primer govern (1996-2001). Ara el govern afganès ha anunciat que està preparant un nou pla d’educació que s’ajusti als criteris de la xaria o llei islàmica, però mentrestant les nenes no poden anar a classe”.

La societat no serà inclusiva, igualitària ni més segura si deixa fora a gairebé la meitat de la població.

Com canviar “les fotos” en les que veiem gràficament que a l’hora de prendre decisions tots són homes a la imatge?

SFP: Cal integrar a tots homes, dones, institucions, governs, i fer-ho perquè hi hagi plans d’educació des de la infància que fomentin un món en igualtat, participant en tots els àmbits des d’edats primerenques.

Hi ha un canvi en els homes més joves, on es constata que estan treballant per aquesta igualtat real, entre altres coses perquè molts són o seran pares i les seves filles podrien veure’s afectades i es podrien veure discriminades.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) han de complir-se l’any 2030, en particular l’ODS5 destinat a aconseguir la igualtat de gènere i empoderar a totes les dones i nenes.

Aquest ODS en la seva meta 5.b busca millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular la tecnologia de la informació i les comunicacions, per a promoure l’apoderament de les dones, ja que les dones i les nenes representen la meitat de la població mundial i també, per tant, la meitat del seu potencial.El coneixement és la millor eina per a aconseguir la igualtat que no sols beneficiarà a dones i nenes de tot el món, sinó a tota la població.

Creus que és possible complir amb l’ODS5?

SFP: Crec que complir amb aquest objectiu en el 2030 és més aviat una utopia. Però cal lluitar per a intentar aconseguir-ho.

Diuen que trigarem un segle a aconseguir l’anhelada igualtat.

És fonamental que les nenes perdin la por de transitar pel món digital i a empoderar-se per a “nedar” en un clima segur gràcies als seus coneixements. I no tan sols en el medi digital. De nou la clau és l’educació.

El coneixement és la millor eina per a aconseguir la igualtat que no només beneficiarà a dones i nenes de tot el món, sinó a tota la població.

Si no treballem junts dones i homes no hi haurà avanços.

 

Com sempre diem a Trentia el camí passa per l’educació, per la formació, per adquirir coneixements tècnics, per fomentar el pensament crític, per saber i conèixer i trencar biaixos limitants.

Desenvolupar la curiositat des d’edat primerenca és clau per a atreure talent i passió pel món TIC i que les nenes s’enamorin de tot el que els ofereixen les Tecnologies de la Informació.

Com va dir Malala, Premi Nobel de la Pau: “Un nen (o nena), un professor ( o professora), un llibre i una ploma poden canviar el món. L’educació és l’única solució”.