Invisibles? Sense sortida?: Dia europeu de les persones sense llar

Invisibles? Sense sortida?: Dia europeu de les persones sense llar

Amb por no es pot viure. Sense sostre, sense llar, la vida no és vida i la nit es fa molt llarga i tenebrosa. No sols és freda i cruenta a l’hivern i excessivament calorosa a l’estiu, és sobretot solitària i dura.

Per Elena Marcos

La realitat és que més de 450.000 persones a Europa viuen sense sostre, sense llar, al carrer, sense mitjans per a cobrir les seves necessitats més bàsiques i el que és encara pitjor, resulten invisibles als ulls de la majoria de les persones.

El Sensellarisme, ​també conegut com sensesostre és una realitat que no podem obviar. Es tracta d’un duríssim fenomen social referit a aquelles persones que manquen d’un lloc permanent per a residir i que es veuen obligades a viure a la intempèrie, en condicions d’extrema pobresa.

Àngels a la terra: solidaritat

Afortunadament a Espanya existeixen ONGs com Hogar Sí (Fundación RAIS) que va néixer amb l’objectiu d’intentar aconseguir que cap persona visqui al carrer.

Hogar Sí va anunciar el seu canvi de nom al setembre de 2019 de Fundació RAIS a Hogar Sí que volent acompanyar la paraula “LLAR” amb el poder transformador d’un simple “SÍ”. Un “sí” que està ple de possibilitats i d’esperança per a aquelles persones a les quals durant molt de temps se’ls ha negat una cosa tan essencial com la llar.

Per a les més de 33.000 persones sense llar que hi ha al nostre país, aquesta “HOGAR SIés una porta oberta cap a aquesta altra porta que és la llar que se’ls està negant i al qual no tenen accés per factors econòmics, polítics i socials. Perquè aquest “sí” com indiquen a la seva web, és la clau cap a la seva visibilitat i seguretat. És un “sí” a solucions basades en l’accés a l’habitatge. Però, sobretot, és el reconeixement i la confirmació de la seva dignitat individual com a persones.

Des de Hogar Sí tenen el ferm convenciment que poden aconseguir que totes les persones tinguin una llar. Perquè ho han vist, ho han fet i ho faran. Però per a això necessiten comptar amb el suport i la solidaritat de tots i totes: companyies, individus, i sobretot, conscienciar que aquest problema és social i ens pot succeir a qualsevol, no és un tema que concerneixi ni molts menys a persones conflictives, que hagin delinquit, agressives o violentes. És que la vida a vegades et dóna la volta i si no comptes amb una estructura familiar i una xarxa d’amics sòlida, et pots veure al carrer, així de fort és el tema.

Avui des de Trentia entrevistem a Carlos Ruíz, en qualitat de CEO de Sincro Global Outsourcing (SincroGO), un exemple d’empresa solidària que col·labora des de fa anys amb Hogar Sí perquè ens comparteixin la seva experiència.

Quan comença la col·laboració de Sincro Go amb HogarSí (RAIS) i per què vau decidir donar suport a aquesta causa? Quines accions heu realitzat amb ells?

SincroGO arriba a HogarSí a través del despatx Linares Advocats, que compta amb una línia de gestió de sostenibilitat i RSC per a empreses. Em van plantejar, com CEO de SincroGO, participar amb ells en una acció formativa per a HogarSí i a partir d’aquí, va sorgir la resta.

Al novembre de 2018, Susana Moreno-Fernández, de HogarSí (Abans, Fundació RAIS) va venir a veure’ns a tota la plantilla de l’empresa per a explicar-nos en què consisteixen els seus programes de lluita contra el sensellarisme, la seva labor i, especialment, les línies bàsiques del seu programa d’ocupació.

En matèria d’ocupació, HogarSí part que una ocupació digna és la millor eina per a combatre les situacions de sensellarisme i exclusió social. Tal com exposa un dels propis participants del programa d’ocupació: “Un treball dóna personalitat, llibertat i poder de decisió”.

Arran d’aquí, els empleats i empleades de SincroGO que van voler sumar-se van començar a impartir diverses xerrades sobre diferents aspectes (drets laborals bàsics, com entendre una nòmina, com afrontar un procés de selecció…) a participants en els seus programes d’ocupació, col·laboració que mantenim fins avui i que continuarem mantenint.

Per a això, vam signar un conveni de col·laboració amb HogarSí que seguim i continuarem renovant. A més, de cara a l’any que ve veurem amb l’entitat la possibilitat d’ampliar la nostra col·laboració amb ells en alguna altra iniciativa.

El temps que les persones de SincroGO dediquen a aquests tallers és retribuït, s’emmarca dins de l’horari laboral com a activitats de voluntariat corporatiu, és una més de les nostres accions de RSC, i és enormement enriquidor.

A més, no només participen empleats de Madrid. Una empleada de SincroGO que teletreballa des de fa anys a Galícia, va demanar expressament poder participar i ella imparteix xerrades a participants del programa d’ocupació en HogarSí a Galícia.

I unit a això, també intentem des de SincroGO realitzar tasques de sensibilització, utilitzant el nostre blog i les nostres xarxes socials per a explicar les iniciatives que desenvolupa HogarSí i apropar la realitat de les persones sense llar tant interna com externament.

A més, erradicar el sensellarisme està vinculat directament amb els ODS i l’Agenda de 2030 (entre altres, el ODS núm. 1 és la fi de la pobresa en totes les seves formes).

 

Què és el que més us va impressionar quan vau prendre contacte amb l’Associació?

Tenim invisibilitzades i despersonalitzades a les persones en sense llar; hi ha una quantitat de prejudicis enorme que ens impedeixen veure quina és realment la magnitud del problema (moltes persones prefereixen pensar que les persones que estan en situació de sensellarisme és perquè “alguna cosa hauran fet”, perquè tenen problemes amb l’alcohol o les drogues, perquè no volen treballar…). En canvi, és curiós que la majoria dels casos, l’alcoholisme i/o la drogoaddicció en aquestes persones són conseqüència del sensellarisme i no causa d’aquest. Per a fugir de la seva realitat, es refugien en el consum d’aquestes substàncies. No és el seu consum el que els porta a perdre la llar. És terrible.

En els programes d’ocupació participen, per exemple, des de professionals que han tingut una carrera professional als seus països d’origen, treballadors que van perdre les seves ocupacions per la crisi i després d’una situació de desocupació prolongada es van veure sense recursos i al carrer, menors no acompanyats que en complir la majoria d’edat es veuen sense recursos i sense possibilitats de guanyar-se la vida…

És crucial que tots prenguem consciència que la línia que separa tenir una llar i tenir una feina d’estar al carrer és molt més prima del que pensem. Si perds la teva feina, has d’assumir unes factures, no trobes treball, no tens família / amics que et puguin ajudar, acaba la teva prestació de desocupació i la teva situació pot acabar sent dramàtica.

Potser això va ser de les coses que més em va impressionar. HogarSí te identificat que qualsevol de nosaltres que pateixi tres esdeveniments traumàtics a la seva vida en un espai breu de temps poden acabar al carrer, sense llar. Si vivim aquesta realitat des d’aquesta perspectiva i empatitzem, deixem de costat molts dels nostres prejudicis sobre les persones que no tenen llar. Aquest exercici és absolutament necessari.

De quines maneres es pot col·laborar?

Pel que fa a la col·laboració des de les empreses, hi ha diferents vies que es poden explorar:

  • La via tradicional de la donació econòmica
  • La nòmina solidària (les persones treballadores de l’organització decideixen voluntàriament donar un petit import de les seves nòmines i després l’empresa pot decidir, per exemple, donar aquest mateix import o un superior…)
  • Voluntariat corporatiu (hi ha diferents possibilitats)
  • Sensibilització: Donar visibilitat del problema del sensellarisme a la plantilla de l’empresa i tasques de conscienciació sobre la situació de vulnerabilitat de les empreses en situació d’exclusió social i/o sensellarisme.

Com a conclusió li hem demanat al Carlos Ruíz una frase per a reflexionar. Heus aquí:

“Avui ets tu el que tens una ocupació i una llar i demà, si les coses vénen mal donades, pots ser tu el que necessiti ajuda. People First. Avui per tu; demà per mi.”

 

El lema d’aquest any és ¿sense sortida? La resposta és en absolut. Sempre hi ha una sortida. Fem-ho visible. Contribuïm a canviar aquesta realitat. Per dignitat. Ningú sense llar.