Menors, Xarxes Socials i Web: els perills que aguaiten

Els menors, les Xarxes Socials, la Web, tenen una cosa en comú, són objectiu dels ciberdel·liqüents.

Els nombrosos perills els assetgen en qualsevol moment, des de qualsevol lloc, en nom de persones que diuen que són el que no són. És la cara fosca dels ciberdel·liqüents que passegen sense cara ni identitat pel món en línia a la recerca de preses fàcils i innocents.

Per Elena Marcos

Deixaries al teu fill, menor, sol a casa amb les claus posades per fora? Abandonaries a la teva filla de 10 anys a mitjanit, sola, en un lloc desconegut o en mig d’un bosc sabent que algú la pot aguaitar?

Perquè és el que estem fent quan no hi ha control parental, abandonar-los a la seva sort a les Xarxes Socials. I un mal ús té greus conseqüències, especialment en l’etapa adolescent perquè és una etapa de provar i provar-se, d’experimentar, de definir-se i anar fins al límit, una època on les amistats influeixen molt més que la mateixa família.

L’ús de Xarxes Socials afecta als nostres adolescents generant-los sovint ansietat i una autoestima més baixa. Encara que no ho volem veure, és així.

La causa és la sobre exposició pública en una etapa de forts canvis, tenint sobre ells una enorme lupa social, on han de mostrar-se alegres, triomfadors, perfectes, meravellosos. Una etapa on seran jutjats o admirats depenent dels followers que tinguin, on cauran crítiques sense pietat, i tot això ho faran sense la protecció, l’afecte, el consell i la supervisió dels adults del seu món, els que més els volen, vivint aquesta aventura en un món virtual on el ciber-assetjament és molt difícil de frenar, on els depredadors i les depredadores abunden i saben utilitzar bé les seves armes, “síndrome de l’impostor”…i quan els menors ens ho expliquen, quan volen reaccionar, a vegades és massa tard perquè els llops ja els han destrossat i fet xantatge fins a arribar a extrems insospitats, conduint a nombrosos adolescents al límit, fins i tot al suïcidi.

Totes aquestes circumstàncies es donen en un món virtual on estan sols creient-se preparats, pensant que tenen armes per a combatre, que la persona amb la qual han conversat de manera cibernètica és real, quan per contra, qui hi ha darrere és algú molt diferent, algú que mostra una façana angelical, encara que en realitat és un “dimoni” o fins i tot una banda organitzada, que les hi sap totes.

Els nostres adolescents, els nostres nens, són molt més fràgils que el que puguin imaginar, fins i tot més que en el món real i es converteixen d’aquesta manera en un objectiu senzill per als ciberdelicuentes.

Conseqüències dels perills a la Xarxa

Les pitjors conseqüències són el assetjament sexual i la violència a través de figures com el ciberassetjament, stalking, sextortion i doxing.

La pornografia no consentida o “venjança pornogràfica”; l’extorsió sexual; les amenaces de violació i de mort; el doxing (reunir i difondre públicament dades privades d’algú per internet, suplantar la identitat d’algú a les xarxes i crear perfils falsos per a desacreditar a una persona determinada), una cosa molt fàcil de fer i que passa sovint.

 

La Tecnologia com a aliada: ús responsable, adults atents i lectura d’interès

La Tecnologia, com diem sempre a Trentia, ben utilitzada és una aliada. Però hem de recordar que el mal no descansa i s’ha d’estar sempre del costat del bé.

Sovint per a entendre aquest món tan complex, atractiu i artificial com el de les RRSS, necessitem assessorament extern i lectures que ens aportin coneixement. Molt recomanable el llibre de la inspectora Silvia Barrera Ibañez, Els nostres fills en la xarxa.

Silvia és experta en recerca, analista criptògrafa, gran escriptora divulgativa, formadora i investigadora tecnològica i matemàtica computacional, i amb aquest manual ens ensenya de manera pràctica a aprendre a actuar davant aquestes situacions.

La creixent connectivitat dels dispositius mòbils suposa un risc per als nostres fills. Instagram, Twitter, Tik Tok, Facebook i WhatsApp són una realitat: els nens i les nenes es comuniquen a través de les Xarxes Socials i cada vegada ho fan a edats més primerenques.

En molts casos es tracta d’un mitjà que no coneixem bé i que ens genera dubtes i pors però no podem viure d’esquena als avenços tecnològics. A quina edat hem de comprar un mòbil als nostres fills? (com més tard, millor) És prudent publicar informació sobre ells a la xarxa? Hem de fer servir eines de control parental? Són segures les aplicacions que descarreguen? “Els nostres fills a la xarxa” és una gran guia didàctica que ens mostra de manera clara tot el que hem de saber per ajudar els nostres fills i filles a navegar a la xarxa amb seguretat. Perquè com diu la sinopsi del mateix llibre, una bona prevenció digital és una font de tranquil·litat familiar.

Conclusió:

Els perills existents són múltiples; els aguaiten a tota hora i no sempre són xantatges o extorsió: el fet de convertir a un jove o una jove en Influencer, admirada per tot el món, o al contrari, el constatar el menyspreu a la xarxa, ser vist com un “loser” o un desgraciat sense seguidors, caure en l’oblit, no tenir likes i viure de cara a la galeria per a obtenir-los pot ser molt nociu i generar una enorme ansietat.

Les Xarxes Socials han d’adaptar el seu contingut a cada edat i estar atents al que succeeix en elles; els pares, les mares i els tutors legals, limitar el nombre d’hores, i saber on estan ficats, fent ús de control parental. Perquè demà no sigui massa tard.

Com va dir Chris Brogan: “Recorda que hi ha un ésser humà darrere de cada tuit, blog i correu electrònic”.Encara que també a l’altra banda hi ha els que diuen que són el que no són. No ho oblidem mai.