No miris a dalt
“No miris a dalt” és una pel·lícula que té més rerefons del que sembla.
Per Elena Marcos
La temàtica revestida d’ironia és una cosa que ja hem vist en altres ocasions: s’aveïna una catàstrofe i els científics (en aquest cas de la Universitat de Michigan), adverteixen sobre el perill imminent d’un cometa gegant que col·lisionarà amb la Terra. Informen com correspon als organismes pertinents (Nasa inclosa) però els mitjans de comunicació, els polítics i presidents, els lobbies i els interessos particulars ignoren la realitat i la utilitzen al seu gust perquè la veritat no importa, excepte per a manipular-la.
En aquest article ens centrarem en el poder de les dades. En la importància que tenen. En com són capaços de predir comportaments futurs gràcies als algorismes predictius, de tot el coneixement que posseeixen sobre nosaltres a través de la informació que donem a la web i a les diferents xarxes socials.
Hi ha un personatge d’aquesta pel·lícula que evoca a la figura de Bill Gates, és el President de Bash. Recordeu quan aquest va advertir d’una futura pandèmia, d’una guerra amb virus, en una xerrada que va donar Ted en el 2015: Enlace
El moment clau és quan el President de Bash li diu a un dels protagonistes que tenen més de 40 milions de dades sobre totes les decisions que va prendre des del 1994.
Sap quan té pòlips en el còlon mesos abans que el seu metge ho sàpiga. De fet li comenta que en aquest moment té 4 o 5. Que no és gens preocupant, encara que si fos ell es faria una revisió.
Però, i aquí està la clau de tot, el més important és que saben el que som a mesura que la careta va caient i ens anem mostrant al natural, sense màscares.
Aquests algorismes que podrien ser perfectament veraços, estableixen vuit perfils fonamentals de consumidor.
I li diu que és un idealista de l’estil de vida. Creu que està motivat per uns valors ètics elevats, però simplement corre cap al plaer i fuig del dolor, com un ratolí de camp.
“Els algorismes -diu- poden predir fins i tot com moriràs. Amb una precisió del 96.5%”. De fet hi ha algoritmes que prediuen el nostre comportament futur.
Els models d’anàlisi predictiva són models matemàtics que prediuen el comportament d’una variable en funció d’un conjunt d’altres variables. Com més relacionades estiguin el conjunt de variables predictores amb la variable a predir (correlació), més exactes seran les prediccions.
El futur ja és aquí. Una espècie de “Black Mirror” que té molt més de realitat que de ficció.