Oceans i Tecnologia com a aliada

Oceans i Tecnologia com a aliada

Avui se celebra el Dia Mundial dels Oceans. Sota el lema: “L’oceà: vida i mitjà de subsistència” estem davant una dècada d’enormes desafiaments per a poder aconseguir l‘Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14: Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els recursos marins” de cara al 2030.

Per Elena Marcos

Més enllà de la seva bellesa, els oceans són font de vida, vitals per al nostre futur i generadors de riquesa i ús de manera directa i indirecta.

Més de 3.000 milions de persones depenen de la biodiversitat marina i costera per sobreviure.

L’activitat pesquera genera més de 200 milions d’ocupacions a tot el món. Una mica més del PIB global està lligat directament amb la mar. Totes aquestes dades de les Nacions Unides assenyalen també els desafiaments als quals s’enfronten els oceans del planeta.

El 80% de la contaminació marina es genera en terra, inclosos els més de vuit milions de tones de plàstics que cada any acaben al mar. Hi ha estudis que sostenen que per a l’any 2050 hi haurà més quantitat de plàstic en els oceans que peixos. Empreses com a BBVA han mobilitzat 100.000 milions d’euros fins a 2025 per a lluitar contra el canvi climàtic i la sostenibilitat.

Com ajuda la Tecnologia a fer front a aquests reptes?

Les emissions globals han de reduir-se de manera dràstica abans del 2030 per a evitar les pitjors conseqüències de l’escalfament.

La Tecnologia una vegada més és una aliada per a ajudar a pal·liar els efectes del canvi climàtic i contribuir en la preservació dels oceans.

Biomasa Oceànica

La Biomassa es pot utilitzar com a energia renovable amb carboni negatiu, però sempre serà un recurs finit a causa de les limitacions de l’ús de la terra. No obstant això, com indica la revista Muy interesante, a l’espai oceànic podríem cultivar de manera sostenible algues, més aviat, macroalgues.

Les macroalgues creixen ràpidament i extreuen el CO₂ de l’aigua de mar. Si les recollim i mantenim el carboni i l’aïllem perquè no torni a entrar a l’atmosfera o a l’oceà, tenim la solució.

Els projectes per a la recol·lecció d’algues a gran escala s’estan desenvolupant en l’organització de recerca noruega Sintef  on parlen de comptar amb dues o tres collites a l’any d’aquestes macroalgues. Però abans que les algues puguin conrear-se i collir-se a gran escala, seria necessari realitzar una recerca per a veure com afectaria això als ecosistemes submarins.

Big Data del plàncton i Intel·ligència Artificial

El plàncton és el millor indicador de la salut dels ecosistemes. Per això la ciència ho fa servir com una espècie de senyal d’alarma oceànica.

A partir de 2023, IBM posarà en funcionament una sèrie de microscopis autònoms que s’encarregaran de monitorar aquest conjunt de microorganismes. Mitjançant una sèrie de sensors, recolliran grans quantitats de dades sobre l’estat del plàncton i les seves variacions en relació amb l’entorn (temperatura i composició química de l’aigua).

L’anàlisi d’aquest Big Data en temps real permetrà detectar els problemes en etapes primerenques i actuar amb rapidesa. A més, a mesura que es recopilin més dades, IBM planeja dotar d’intel·ligència artificial a aquests microscopis autònoms perquè puguin analitzar la informació localment i ajudar a prendre encara millors decisions.

Bioindicadors i Machine Learning

El seguiment dels microorganismes per a monitorar la salut dels oceans no és nou. Però l’aplicació de les tecnologies d’anàlisis de dades i intel·ligència artificial està ajudant a aprofundir en aquest coneixement. També amb el plàncton com a objectiu, la Universitat de Ginebra ha desenvolupat un sistema de machine learning per a estudiar la biodiversitat oceànica mitjançant l’anàlisi de dades d’ADN microbià i dels ecosistemes.

Reparació del clima

El Centre de Reparació del Clima de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) està investigant com reparar el mal que causem els éssers humans per la contaminació.

Entre les seves iniciatives està la de tornar a congelar els pols. De quina forma? Il·luminant els núvols sobre ells, essencialment ruixant petites gotes de sal en el cel per a ajudar els núvols a reflectir la radiació de retorn a l’espai. Una altra de les solucions proposades resideix a “reverdir” els oceans, essencialment fertilitzant-los per a estimular el creixement de matèria vegetal i algues que podrien absorbir més CO2. No obstant això, aquest últim aspecte no compta amb l’aprovació dels climatòlegs i biòlegs que opinen que les conseqüències serien la interrupció en els ecosistemes dels oceans i tampoc es capturaria el suficient CO₂ per a compensar les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle humanes.

 

Com va dir Rigoberta Menchú Tumm: si el Món no aprèn ara a respectar la natura quin futur tindran les noves generacions? És fonamental cuidar els oceans i la Terra perquè el nostre Planeta és la nostra llar i el futur de la Humanitat depèn d’això.