Però que diables és el metavers? Un univers paral·lel?
Ara tothom parla de metavers. Però què és? Un univers paral·lel al món físic? Una espècie de Stranger Things? Món virtuals interconnectats en els quals els humans podrem viure com si fossin reals? l’evolució d’internet tal com la concebem avui o la suma de tot això?
Per Elena Marcos
Neal Stephenson és qui va inventar del concept de Metavers a la seva novel·la de ciència-ficció Snow Crash publicada l’any 1992.
La novel·la distòpica de Stephenson, com indica la wikipedia, està plena de conceptes matemàtics i científics entorn de les noves tecnologies, com el ciberespai que allí es denomina “Metavers“.
Stephenson ens relata la història de Hiroaki HiroProtagonist, un repartidor de pizza en el món real, però príncep guerrer (samurái) en el Metavers, que un dia està a punt de no lliurar una pizza a temps, motiu pel qual coneix a T.A., una adolescent patinadora que treballa com a missatgera. Poc després, Hiro descobreix l’existència d’un poderós virus informàtic en el Metavers, que projecta una imatge de soroll constant sobre un monitor, que afecta la capacitat del llenguatge de l’individu que contempli aquesta imatge. Lligant caps, començarà a descobrir que darrere de tot això hi ha un conegut delinqüent anomenat Corb, i una sèrie de mites i llegendes relatius a Babilònia.
Les principals aportacions de la novel·la satírica a la cultura popular han estat l’ús del terme avatar per a referir-se a una imatge d’identitat a Internet, i l’aplicació a jocs de rol massius (MMORPG) com es reflecteix a la novel·la.
Snow Crash es va convertir en la novel·la cyberpunk més venuda als anys noranta, i el seu títol figura a la llista elaborada per la revista Time de les 100 millors novel·les en anglès escrites des de 1923.
És clar que el concepte de metavers significa coses molt diferents per a cada persona, potser perquè estem a l’inici d’una cosa molt gran.
El que hi ha en aquest moment són una sèrie d’espais digitals embrionaris com Horizon de Facebook, Fornite de Epic Games, l’espai digitalde Roblox per al joc i la creació de jocs, i el món digital basat en la cadena de blocs Decentraland; amb fronteres clares, regles definides, objectius diferents i ritmes de creixement diferents.
Per a algunes persones sense la IA el metavers no existiria, i serà tant la matriu que proporciona el suport estructural necessari com el material del qual es farà la representació digital. El seu paper fonamental estarà en la interfície físic-digital. Traduir les accions humanes en informació digital -llenguatge, moviment dels ulls, gestos de la mà, locomoció- són accions en les quals les empreses i els investigadors de IA ja han fet enormes progressos. Entendre què és un objecte físic per a representar-lo digitalment comença per la seva correcta identificació, l’inici de la qual ja veiem en les actuals aplicacions de visió per ordinador.
El metavers podria ser qualsevol cosa però si alguna cosa és clar és que empreses com Facebook ho han llançat per a seguir fidelizando i monetitzant a les seves prosumers/consumidors.
Un univers màgic, virtual, espacial, sense fronteres, il·limitat, estrany i ple de possibilitats està esperant-nos molt a la vora: metavers. Ficció i realitat amb tecnologia com a aliada es donaran la mà com mai abans havíem vist.
